A les grans metròpolis, la falta d’espai disponible és avui un dels principals obstacles al desenvolupament del padel. Terrenys escassos, terreny car, fortes restriccions administratives: implantar un club en zona urbana sovint es converteix en un casse-cabeça. No obstant això, una pista està emergint cada vegada més clarament en algunes ciutats molt denses com Nova York: explotar els terrats d’edificis per instal·lar-hi pistes de padel.
El terrat com a nou espai de joc
De vegades reservats per a usos tècnics o esdeveniments, els terrats d’edificis es converteixen progressivament en veritables espais de vida. En aquest context, el padel troba un terreny d’expressió original: pistes a l’aire lliure, instal·lades en terrats, al cor de la ciutat.
Aquest enfocament no és adequat per a tots els entorns. Sembla particularment rellevant en zones de predominant professional, on els edificis estan allunyats de les residències, tenen vitrages dobles gruixuts i estan immersos en un soroll urbà ja elevat (trànsit, transports, activitat constant). En aquestes condicions, l’impacte sonor del joc està àmpliament diluït en l’entorn existent.
Requisits tècnics, però solucions concretes
Instal·lar pistes de padel en un terrat implica exigències elevades:
- capacitat de càrrega de l’estructura
- gestió de vibracions
- seguretat completa del perímetre
- exposició al vent i a les condicions climàtiques
En aquest sentit, alguns fabricants han avançat. Manzasport, especialista en la construcció de pistes, ja ha demostrat que és possible disenyar pistes adaptades als terrats, integrant sistemes de fixació, estabilitat i seguretat compatibles amb aquest tipus d’entorn.
L’exemple de Nova York
Aquest concepte ja no és només una simple idea teòrica. A Nova York, Padel Haus és un dels clubs que ha fet el pas, integrant pistes de padel en espais elevats. Un enfocament que sembla totalment assumit, tant des del punt de vista econòmic com de la utilització.
Aquestes pistes són a l’aire lliure, la qual cosa limita la seva explotació en certes èpoques de l’any. Però en una ciutat on cada metre quadrat compta, quinquevol espai disponible esdevé una oportunitat. Fins i tot una explotació estacional és ampliament positiva, tant per a l’oferta esportiva com per a la visibilitat del padel en l’entorn urbà.
Un impacte immediat i mesurable
Tres pistes de padel instal·lades en un terrat, són fins a 12 jugadors en simultani, en ple cor de la ciutat. Un número lluny de ser anecdòtic a escala urbana. I l’observació és impactant: el joc no s’atura a la nit. Sota els enllumenats, les pistes continuen girant, testimoni d’una demanda real i un ús assumit.
Una opció seriosa per al futur dels clubs urbans
El padel sovint pateix d’un problema senzill: el esport sedueix més ràpidament del que les infraestructures es construeixen. En aquest context, els terrats apareixen com una alternativa creïble, sempre que es respecti un marc precís:
- entorn no residencial
- control del soroll
- concepció tècnica rigorosa
- acceptació local del projecte
No es tracta d’una solució universal, sinó d’una palanca complementària, especialment adequada a les grans metròpolis.
El padel als terrats potser no és la resposta a tots els problemes d’implantació, però obre una via interessant: aquella d’un padel integrat a la ciutat, visible, viu i accessible, fins i tot allà on l’espai manca cruelment.
I si, al capdavall, el futur del padel urbà es jugués… una mica més amunt?
El post Padel als terrats: una solució urbana creïble per desenvolupar el joc en entorns densos? apareix primer a Padel Magazine.