Des de la seva creació als anys 1960, el padel ha conegut una ascensió fulgurant. Durant molt de temps dominat per Argentina i Espanya, aquest esport de raqueta veu emergir noves nacions ambiciós. Al llarg de les dècades, figures llegendàries han marcat la seva història: Belasteguín, Díaz, Galán, Lebrón… Però avui, França comença a fer-se notar. Una nova era es dibuixa, entre llegat i renovació.
Malgrat la joventut del padel, aquest esport ja té una història rica, poblada de llegendes i figures imprescindibles que romandran per sempre a les annals.
Si només haguéssim de retenir un nom per encarnar aquesta llegenda, seria el de Fernando Belasteguín, més conegut amb el sobrenom de Bela. Número 1 mundial durant 16 anys consecutius, l’argentí és considerat per molts com el millor jugador de tots els temps. La seva exigència, la seva longevitat i el seu impacte en el joc han modelat la història moderna del padel.
Però Bela no ha construït la seva llegenda sol. La seva associació amb Juan Martín Díaz va marcar l’edat d’or del padel. Junts, els dos argentins van formar la parella més temuda del circuit durant més d’una dècada, imposant la seva llei a les pistes de tot el món. Avui retirats, simbolitzen la primera generació de llegendes.
Amb el temps, el padel ha evolucionat. Els estils de joc, més explosius i atlètics, han donat pas a una nova generació de campions. És el cas de Juan Lebrón i Alejandro Galán, dos espanyols que han dominat l’escena internacional entre 2020 i 2023. El seu joc espectacular, basat en la potència, la velocitat i la coordinació, els ha permès encadenar títols importants.
Juan Lebrón s’ha convertit així en el primer espanyol de la història a aconseguir la plaça de número 1 mundial, seguit immediatament per Galán. Junts, han obert el camí a una nova era de dominació europea, succeint a la dels argentins.
Però mentre Espanya i Argentina es lliuraven una lluita al màxim nivell, una altra nació començava a fer-se notar: França.
Fa només uns anys, la idea d’un francès al top mundial feia riure. Després va arribar Benjamin Tison. Amb el seu físic esmolat, la seva combativitat i la seva mentalitat de guerrer, s’ha convertit en el primer francès a integrar el top 60 mundial, trencant un sostre de vidre que se creia infranquejable a curt termini.
Al seu darrere, una nova generació s’afirma. A començament per Thomas Leygue, campió de França a només 22 anys, i considerat el més gran esperit del padel francès. Ambiciosos, talentosos i ara millor acompanyats, els joves francesos ja no dubten a enfrontar-se als millors mundials; avui és l’únic francès a estar al top 100 mundial (entre els homes).
La democratització del padel a França, l’emergència de clubs de alt nivell i l’aparició d’un acompanyament estructurat donen naixement a una nova onada de jugadors, ara preparats per seure a la taula dels més grans.
El padel mundial està canviant. I a l’ombra dels reis, els Bleus comencen a fer soroll.
Hem fet expressament de no integrar les jugadores en aquest post. Resteu connectats, un article dedicat serà properament publicat.
“`