La final del Brussels P2 encara ha posat de manifest una realitat que es fa difícil de negar: Galán i Chingotto, per brillants que siguin, semblen tocats per un sostre de vidre davant dels aixecalls Coello / Tapia. Mentre el duo “Chingalan” no deixa de donar unes actuacions sòlides, la fita de batre els números 1 sembla encara massa alta.
Una situació que recorda estranyament la viscuda per Gemma Triay fa uns mesos. Gemma, després de la seva separació amb Alejandra Salazar, pensava que podria mantenir-se al cim amb Marta Ortega i després amb Claudia Fernández. Però malgrat els bons resultats, es adona que li falta alguna cosa per apuntar veritablement al tron. És llavors quan pren un risc: cridar Delfi Brea, i molt ràpidament, la seva associació porta fruits. Avui, estan més a prop que mai de destronar Ariana Sánchez i Paula Josemaría.
Galán es troba en un escenari similar. Sap que Chingotto és un dels millors possibles companys en el pla defensiu, però també que aquesta associació, malgrat la seva regularitat (gairebé sempre en final), no és suficient per fer tremolar Coello i Tapia al llarg d’una temporada. El seu estil de joc, basat en l’intercanvi llarg, la paciència i la cobertura perfecta, és perfecte per ofegar la majoria del circuit, però no per tombar els actuals patrons del padel mundial.
La gran diferència? Galán no té “la seva Delfi” disponible. L’opció més natural, Juan Lebrón, sembla avui apartada per raons personals.
A més, batre Tapia i Coello suposa avui jugar com ells, imposar-los un joc ràpid, explosiu, amb pocs intercanvis i una amenaça permanent al smash. Un estil que Galán, sense un jugador a la dreta ultra-ofensiu al seu costat, encara no pot aplicar plenament.
Cardona: l’esperança per al futur?
En aquest context, molts comencen a creure que Galán espera, esperant que Pablo Cardona, jove esperança i autèntic fenomen de potència, madi el seu joc per intentar un nou repte. Cardona, amb el seu perfil ofensiu rar, podria encarnar el binomi ideal per desafiar Coello i Tapia al seu terreny: potència, verticalitat i agressivitat constant.
Però aquesta hipòtesi implica paciència, ja que Cardona, per prometedor que sigui, encara no està del tot preparat per dominar al més alt nivell.
En resum
Galán i Chingotto formen un equip meravellós, capaç de batre qui sigui… excepte potser els números 1. I en aquest padel modern on la potència i la velocitat d’execució són reines, Galán podria, a la llarga, haver de fer una elecció difícil per mantenir les seves ambicions de tron.
Mentrestant, “Chingalan” segueix deleitant amb el seu compromís i la seva combativitat. Però la gran pregunta resta en suspens: fins quan?
The post Galán: a l’espera del seu “company miracle” per destronar Coello i Tapia? first appeared on Padel Magazine.