Les dades relatives a la participació als tornejos i a l’interès per la competició oficial dibuixen un paisatge matitzat del padel francès. Si la pràctica competitiva encara no és majoritària, desperta un interès real i transversal, fins i tot entre perfils històricament allunyats de la competició.
Una pràctica competitiva ja ben establerta… en diverses formes
Primer ensenyament: 45 % dels jugadors ja han participat en una competició, sigui oficial o no oficial. Aquesta xifra global amaga, tanmateix, realitats molt diferents segons el marc de joc.
Detalladament:
- 29 % dels jugadors han participat en un o més tornejos homologats FFT
- 30 % han pres part en tornejos no oficials o de lleure
La participació en els tornejos homologats roman estretament correlacionada amb l’estat del jugador:
- 76 % dels llicenciats padel ja han jugat en competició oficial
- 64 % dels llicenciats multiraquetes
- Al contrari, només 2 % dels no llicenciats han participat en un torneig homologat
Al contrari, els tornejos de lleure apareixen com a un format molt més accessible:
- 21 % dels no llicenciats ja hi han pres part
- 52 % dels llicenciats padel
- 35 % dels llicenciats multiraquetes
Aquesta distribució confirma el paper central de les competicions no oficials com a porta d’entrada a l’univers competitiu, especialment per als jugadors no afiliats o poc estructurats.
Un interès majoritari per la competició a venir
Entre els jugadors que mai han participat en un torneig homologat, l’interès per la competició oficial roman alt. 62 % es declaren interessats a fer-ne en el futur, malgrat un lleu descens de 3 punts respecte a 2023.
Aquesta xifra invalida la idea que el padel sigui fonamentalment refractari a la competició. Fins i tot entre els no competidors, l’atractiu per un marc estructurat existeix, sempre que els formats estiguin adaptats.
Al contrari, 37 % declaren no estar interessats, confirmant que una part de la comunitat roman duraderament aferrada a una pràctica purament lúdica.
Perfils molt contrastats davant la competició
L’anàlisi per perfil permet d’afinar aquesta constatació.
Els públics més atrets per la competició són:
- els jugadors intensius (82 %),
- els llicenciats padel (80 %),
- els jugadors regulars (68 %),
- els 18-24 anys (68 %),
- els 25-34 anys i 35-44 anys (67 %).
Al contrari, l’interès és més limitat entre:
- els jugadors ocasionals (43 %),
- les dones (44 %),
- els 55 anys i més (50 %),
- els no llicenciats (60 %, tot i estar al nivell mitjà).
Aquestes diferències mostren que la competició roman percebuda com a una continuïtat lògica pels practicants ja compromesos, però que encara requereix adaptacions per seduir públics més allunyats dels codis competitius tradicionals.
La competició, un horitzó més que un punt de partida
Un ensenyament transversal emergeix: la competició al padel no és un motor inicial, sinó sovint un assoliment. Els jugadors comencen per al lleure, passen a vegades per tornejos amistosos, i després consideren progressivament els formats oficials.
Aquest camí explica la forta complementaritat entre:
- tornejos de lleure,
- pràctica regular,
- llicència,
- i compromís competitiu.
La competició homologada no és, doncs, rebutjada, sinó abordada amb prudència, especialment pels públics més recents o menys intensius.
Les dades de l’Observatori del Padel 2025 mostren que la competició forma part plenament de l’ecosistema padel, però segons modalitats diverses i progressives. Si menys d’un jugador de cada tres ja ha superat el pas dels tornejos homologats, prop de dos terços hi veuen una perspectiva a mitjà termini.
L’enjòl per als clubs i les instàncies no és doncs de convèncer de l’interès de la competició, sinó de facilitar la transició, oferint formats lleugibles, accessibles i compatibles amb l’ADN lúdic i agradable del padel.
The post La competició atreu, però encara roman parcialment superada al padel first appeared on Padel Magazine.