L’introducció anunciada de l’Star Point al pàdel professional es presenta com una resposta a una qüestió central: la durada dels partits. Però més enllà de la intenció manifestada, una pregunta roman: l’estalvi de temps seria realment significatiu, i com es compara amb una opció més radical com el Golden Point (No-Ad)?
Un anàlisi fonamentada permet de relativitzar els efectes esperats.
El que realment fa durar un partit de pàdel professional
En el pàdel de alt nivell, la durada d’un partit no està principalment relacionada amb jocs ràpids o punts decisius aïllats. El factor determinant roman la successió d’igualtats i avantatges dins del mateix joc.
Un joc pot finalitzar:
- amb 4 punts (joc blanc),
- amb 6 a 8 punts amb una o dues avantatges,
- però a vegades amb 10, 12 o fins i tot 14 punts quan les igualtats s’encadenen.
Són aquests jocs amb igualtats prolongades els que consumeixen més temps, molt més que un punt decisiu puntual.
Ordres de magnitud observats en partit
A falta d’estadístiques oficials consolidades, les retransmissions i observacions permeten establir ordres de magnitud plausibles:
- Un partit de pàdel professional dura de mitjana entre 1h30 i 2h (encara que és evident que depèn del torneig, les condicions, les oposicions, etc.).
- Al voltant del 25 a 35 % dels jocs arriben a 40-40.
- Entre aquests jocs amb igualtats:
- la majoria es resolen després de 1 o 2 avantatges,
- només una minoria supera les 3 igualtats successives.
Dit d’una altra manera, les situacions realment cronofàgiques existeixen, però romanen minoritàries.
El Star Point: quin estalvi de temps real?
Si considerem un Star Point que funcioni amb un model híbrid:
- igualtat clàssica,
- avantatges possibles,
- i després punt decisiu imposat després de 3 igualtats,
llavors l’impacte temporal roman d’acció puntual.
En un partit estàndard de 20 a 24 jocs:
- només 1 a 3 jocs serien realment abreviats,
- amb un estalvi estimat de 30 segons a 1 minut per joc afectat.
L'<strong'estalvi total estimat es situaria doncs al voltant de 2 a 4 minuts per partit, en un escenari favorable.
El benefici existeix, però roman modest, variable i difícilment perceptible a escala global.
Comparació amb el Golden Point (No-Ad)
El Golden Point, al suprimir totalment els avantatges a 40-40, actua de manera molt més directa sobre la durada.
En aquest format:
- cadascun dels jocs a igualtat es tanca immediatament,
- sense possibilitat de repetició d’igualtats.
Sobre les mateixes bases d’observació:
- 25 a 35 % dels jocs són impactats directament,
- amb un estalvi mitjà de 1 a 2 minuts per joc afectat.
L'<strong'estalvi total estimat arriba a 10 a 20 minuts per partit, segons el perfil de la trobada.
La diferència és clara:
el Golden Point té un impacte estructural, mentre que el Star Point actua de manera correctiva i puntual.
Una dificultat important: la quantificació precisa
Un element complica tota conclusió definitiva: l’absència de dades comparables públiques.
Per a mesurar objectivament l’impacte real d’un format, caldria:
- comparar partits de nivell equivalent,
- aislar el temps de joc efectiu,
- neutralitzar les pauses, reptes de vídeo i temps morts,
- i analitzar un volum estadístic significatiu.
Fins avui, cap estudi oficial permet validar amb precisió els guanys avançats. Així doncs, qualsevol estimació roman indicativa, i no absoluta.
Un enjoc que supera el simple cronòmetre
Si el Star Point no pertorba la durada dels partits, el seu interès es troba en un altre lloc:
- millor legibilitat per al públic,
- identificació clara d’un moment clau del joc,
- reforçament de la tensió dramàtica i de la narració televisiva.
Al contrari, el Golden Point privilegia sobretot l’eficàcia temporal, amb un impacte esportiu més radical.
Taula comparativa: Star Point vs Golden Point
| Criteri | Star Point | Golden Point (No-Ad) |
|---|---|---|
| Tipus de regla | Híbrid (avantatges + punt decisiu) | Radical (supressió d’avantatges) |
| Jocs afectats | Jocs amb igualtats prolongades únicament | Tots els jocs a 40-40 |
| Estalvi de temps estimat | 2 a 4 minuts per partit | 10 a 20 minuts per partit |
| Impacte sobre l’estructura del joc | Limitat | Important |
| Legibilitat per al públic | Alta sobre un punt clau | Molt alta i immediata |
| Equitat esportiva percebuda | Intermig | Debatuda |
| Facilitat de mesura estadística | Baixa | Alta |
El Star Point, si s’adopta, no transformarà radicalment la durada dels partits de pàdel professional. El seu estalvi de temps potencial apareix real però marginal, difícil de quantificar amb precisió i molt dependent de l’escenari de joc.
Al contrari, el Golden Point ofereix una reducció de durada molt més significativa, però al preu d’un canvi estructural més marcat.
El debat entorn de la puntuació supera doncs la simple qüestió dels minuts guanyats. Toca a l’equilibri entre equitat esportiva, legibilitat i narració de l’espectacle, una elecció estratègica que compromet la identitat mateixa del pàdel professional.
The post Formats de puntuació al pàdel: quin estalvi de temps real amb el Star Point davant el Golden Point? first appeared on Padel Magazine.