L’anunci de la creació de la Hexagon World Series, circuit per equips oficialment governat per la Federació Internacional de Padel (FIP), ha estat presentat amb cura com una peça complementària a l’ecosistema existent, al costat del FIP Tour i del Premier Padel.
El comunicat insisteix llargament en un punt específic: la Hexagon World Series no competirà amb el Premier Padel…
Una precisió sorprenent, ja que les dues competicions no es mouen en el mateix terreny.
Una és individual, per parelles, l’altra col·lectiva, per equips. En teoria, no hi ha cap competència directa.
No obstant això, un silenci crida l’atenció.
Els circuits per equips… absents al comunicat
Si el comunicat es pren el temps de deixar clar la coexistència amb el Premier Padel, no hi ha cap línia dedicada als altres circuits per equips ja establerts en el paisatge del padel mundial. No obstant això, aquestes competicions ocupen avui en dia un lloc lluny de ser marginal.
La més emblemàtica és sens dubte la Pro Padel League, llançada el 2023.
Basada en un model de lliga tancada, la PPL reuneix deu franchises implantades a Amèrica del Nord, entre les quals es troben el Miami Padel Club, els New York Atlantics, els San Diego Stingrays o els Toronto Polar Bears.
El circuit funciona segons una lògica molt estructurada:
- una temporada composta per tres grans etapes continentals,
- un esdeveniment All-Star,
- i les Finals City’s Cup.
Les trobades es disputen en equips mixtes, amb una àmplia presència de jugadors i jugadores procedents del circuit Premier Padel. La PPL es basa en inversors potents, una narrativa pròxima a les lligues esportives americanes i una forta orientació empresarial.
Un model molt allunyat de la lògica federal europea… però que funciona.
Quin impacte real del circuit FIP sobre la Pro Padel League?
La qüestió central no és, per tant, si la Hexagon World Series competeix amb el Premier Padel — el comunicat ja ha respost, encara que no semblava necessari.
La veritable interrogació és sobre el futur de la Pro Padel League davant d’un circui oficialment recolzat per la FIP.
A curt termini, la PPL sembla sòlidament instal·lada. El seu arrelament nord-americà, la força dels seus inversors i el seu format tancat li ofereixen una estabilitat certa. Per tant, seria excessiu anunciar la seva desaparició imminent.
Però un punt podria convertir-se ràpidament en determinant: la capacitat de mobilitzar els jugadors.
Quan als millors jugadors mundials se’ls ofereix, d’una banda, un circuit per equips acreditat per la FIP, integrat en el calendari oficial, i, de l’altra, una lliga privada fora del marc federal, la qüestió de la prioritat esportiva i contractual es planteja inevitablement.
Com sovint passa, el nervi de la guerra resta l’argent.
Si la Hexagon World Series mostra dotacions inferiors a les de la PPL, el circuit americà mantindrà un avantatge competitiu evident. Al contrari, si la FIP aconsegueix alinear un model econòmic sòlid, la situació podria canviar ràpidament.
El cas World Padel League i l’equació geopolítica
La World Padel League es troba en una situació lleugerament diferent.
Llançada a Dubài, la WPL es basa més en un format d’esdeveniment, molt orientat a l’espectacle, amb equips internacionals i una posada en escena premium.
Però aquí també planteja dubtes el llançament d’un circuit per equips oficialment recolzat per la FIP.
Encara més, en el mateix temps, el Premier Padel, recolzat pel Qatar, reforça el seu domini en el padel professional mundial. Indirectament, la creació de la Hexagon World Series també es pot llegir com un rebalanceig de les forces regionals, on Doha consolida la seva posició davant Dubài en el terreny del padel d’alt nivell.
Darrere del discurs, una realitat molt empresarial
El comunicat oficial parla de estructuració, complementarietat i ecosistema. Però darrera d’aquests elements de llenguatge, la realitat és clara: l’empresa està més present que mai en el padel professional.
A través de l’Hexagon World Series, la FIP i el Premier Padel envien un missatge clar:
el circuit per equips de referència, reconegut internacionalment, serà el recolzat per la federació.
Les altres lligues/circuits no són atacades frontalment. Simplement se’ls planteja davant un dilema:
adaptar-se, coexistir… o evolucionar de forma duradora fora del marc federatiu.
Aquesta situació recorda, d’una certa manera, el període de confrontació entre el World Padel Tour i el seu antic soci (la FIP), que finalment va retirar el seu suport en favor de QSI i de Premier Padel.
Tot i que el context i els interessos són diferents, un element és clar: el suport de l’instància internacional té un pes simbòlic considerable, capaç d’influir profundament en l’ecosistema del padel.
A més, es constata que la FIP resta fidel a una línia directriu que consisteix a voler gestionar directament el que sigui possible, o a reduir el nombre d’estructures i de circuits existents, en comptes de recolzar-se en aquests.
En comptes d’acompanyar i reforçar iniciatives ja presents, la federació sembla preferir una lògica que consisteix a fer cas omís de l’existent per llançar els seus propis projectes.
En aquest joc de canvis constants, l’Hexagon World Series constitueix una peça estratègica clau. I si la fi de la Pro Padel League o de la World Padel League encara no està confirmada, el seu futur s’inscriu ara en un entorn molt més competitiu i institucionalitzat.
The post Pro Padel League i World Padel League: s’anuncia la fi? first appeared on Padel Magazine.