Encara tenen cares de nens, però ja han portat metall a casa.
Medalla de bronze per equips i per parelles als Campionats del món júnior de Reus, Johan Peloux i Quentin Bernard encarnen tots dos la nova generació del padel francès: apassionada, treballadora, una mica bruta i ja totalment connectada al somni professional.
Pocs dies després del seu podi mundial, els dos joves tricolors estaven a Lyon, al FIP Platinium, per al seu primer test real a nivell internacional. Un bateig de foc contra l’argentí Juan Balzola (256è) i el brasiler Francisco Gomes (311è), perdut per poc (7/6 6/4), però ric en ensenyaments.
No és per desanimar-se: al contrari.
Una derrota útil a Lyon
Al camp, Johan i Quentin van plantar cara a jugadors experimentats, acostumats als tornejos internacionals. “Perdem 7/6, 6/4 … és frustrant perquè havíem trencat en el primer,” xiuxiueja Johan, encara una mica irritat però lúcid. “Es juga a algunes faltes, una mica d’experiència també. És el nostre primer FIP, aprenem.” Quentin, ell, no s’amaga: “No hem jugat gaire bé, especialment jo. Els rivals han gestionat bé.” Ho diu sense embuts, com un nen exigent que no busca excuses. La derrota, la digereixen ràpidament. En unes hores, ja estaran de tornada a Vichy, al Centre Nacional d’Entrenament de Padel (CNE), per seguir treballant.
CNE de Vichy: el nou terreny de joc
Des que es van integrar recentment al CNE de Vichy, la seva rutina ha canviat completament.
Menys classes, més padel.
Dies marcats per l’entrenament, les sessions de vídeo, la preparació física i els consells dels entrenadors. “Ens hem millorat des de l’arribada aquí,” explica Quentin. “Tenim al Juan (Juan Alday) que ve sovint, això ens ajuda molt tàcticament, especialment en els punts importants.” Johan confirma: “Comencem a estar acostumats, però és un canvi real. Hi ha més entrenaments, menys distraccions, i és exactament el que cal per millorar.” A Vichy, també es troben amb Olivier Guy de Chamisso, el seu germà gran, que acaba de classificar-se per a la taula final del FIP Platinium amb Adrien Maigret. Per descomptat, això inspira: “Sí, és motivador,” murmura Johan. “Ho pensem, jugar amb jugadors francesos experimentats en grans tornejos … vindrà.” Quentin assenteix: “Per ara, no hem tingut gaire oportunitats, però és un objectiu.”
Frenys i ambicions
No tot és senzill. Johan pateix un problema d’adductor des dels Mundials, una mena de tendinopatia que l’afegeix des de fa algunes setmanes. “Tinc un conflicte enchi-adductor, també un problema de maluc,” detalla. “Res greu, però cal gestionar-ho.” Ell passarà per una fase de tractament abans de tornar al P2000 de Nantes (amb Gautier Boutel), després probablement un P1000 i potser un o dos FIP segons la seva forma. Quentin, d’altra banda, apunta a un P1000 a Lyon (si la lesió de Johan ho permet), el FIP Promises Paris amb Johan, després el P2000 de Carquefou, aquest cop amb un altre company. I quan se li pregunten els seus objectius pel FIP Promises de Paris, que tindrà lloc del 30 d’octubre al la resposta surt sense embuts: “Guanyar.” Senzill, bruta, eficaç.
El futur del padel francès
A Reus, la seva doble medalla de bronze va enviar un missatge clar: la rellevància francesa està preparada. La seva generació, la dels 2007-2008, arriba en un context més estructurat que mai. Amb el CNE de Vichy, la FFT té ara una eina real per acompanyar els joves cap a l’alt nivell i Johan i Quentin són entre els primers a gaudir-ne plenament. “És una oportunitat enorme,” reconeix Johan. “Podem entrenar al màxim, en bones condicions.” Els dos amics s’aferrissen a un mateix somni: esdevenir jugadors professionals, viatjar, jugar als grans tornejos, viure d’aquest esport que els va captivar des petits. Saben que el camí és llarg, que la densitat mundial és gran, però tenen aquesta flama que no enganya: la dels jugadors que prefereixen passar els seus caps de setmana a les pistes en lloc de al sofà.
Això només és el principi
Lyon només va ser un test, Reus una revelació. Vichy, ara, serà el terreny de la construcció. Entre la gana de treballar, la disciplina del CNE, i un entorn que creu en ells, Johan Peloux i Quentin Bernard tenen tot per créixer ràpid i bé. I quan els deixem a la sortida del FIP Platinium de Lyon, somriure als llavis, motxilla a l’esquena, un d’ells deixa anar en un mig riure: “La propera vegada, passem la qualificació.” Ningú en dubta realment.
The post Johan Peloux & Quentin Bernard: la rellevància tranquil·la del padel francès first appeared on Padel Magazine.