El primer torneig de la temporada al circuit Premier Padel es va concloure amb la victòria d’Arturo Coello i Agustín Tapia, un èxit que sembla lògic a la vista de les estadístiques recollides de tots els jugadors a partir dels vuitens de final. Ressenya de les actuacions en xifres amb Padel Intelligence, però també dels jugadors amb dificultats.
Coello i Tapia: xifres impressionants
Si la seva dominació a la final va ser efectiva, el partit contra Lebron i Stupaczuk va ser molt disputat i es va concloure en tres sets, confirmant que la jerarquia està lluny de ser fixa. L’espagnol exhibeix un Total Contribution Score de 80,97, el més elevat del torneig. El seu company, tot i estar lleugerament per sota amb 54,07, va brillar per la seva regularitat i la seva taxa de 97,5% de primers serveis passats, un avantatge clau per posar pressió als seus adversaris des del principi dels punts.
‘Un altre punt destacat: Coello i Tapia es distingeixen per una baixa quantitat d’errors no forçats, especialment en volleys. Coello exhibeix un rati molt positiu entre winners i errors directes en el volley de dreta (+1,50) i revés (+0,50), confirmant una òptima gestió dels intercanvis en el volley.
Augsburger i Cardona, a punt d’un esdeveniment
Encara que el seu torneig es va acabar a les semifinals, Leandro Augsburger i Pablo Cardona no van estar lluny de crear la sensació, obtenint dues pilotes de partit contra Lebron i Stupa. El seu Total Contribution Score (59,59 i 64,23 respectivament) demostra que van saber rivalitzar amb els millors, però els va faltar una mica més d’esforç per sortir-se’n victoriosos.
Dos jugadors a vigilar: Stupaczuk i Cardona en emboscada
Franco Stupaczuk i Pablo Cardona no juguen junts però han realitzat un gran torneig. Haurien pogut preocupar més Coello i Tapia amb una mica més de realisme. Stupaczuk exhibeix un Total Contribution Score de 64,54, i Cardona segueix amb 64,23, mostrant que han tingut un impacte notable als seus partits.
No obstant això, la seva eficàcia en els punts importants ha fallat. Cardona mostra un rati negatiu (-0,028) en els moments clau, mentre que Stupaczuk se’n surt una mica millor amb 0,127. Una diferència que es va fer notar en els seus partits ajustats.
Les decepcions del torneig
Si alguns jugadors han sumat punts, d’altres han decebut:
- Federico Chingotto i Ale Galan van ser eliminats des dels quarts, un resultat per sota de les expectatives per a la 2a parella mundial.
- Paquito Navarro i Sanyo Gutiérrez, antics grans noms del circuit, no van ser rivals i van abandonar el torneig prematurament després d’una actuació irregular a les semifinals.
- Javi Garrido i Miguel Yanguas, que semblaven en forma al començament de la temporada, van mancar d’impacte en els moments clau.
Els millors jugadors que encara poden millorar!
Si alguns han brillat, altres han viscut un torneig complicat. Diversos jugadors han patit especialment en els intercanvis decisius i en el servei:
- Leandro Augsburger ha registrat el major nombre d’errors directes en volley de revés (2,75 per partit), una xifra preocupant per a un jugador del seu calibre.
- Pablo Cardona també ha patit amb un nombre elevat de errors directes en el volley de dreta (2,75 per partit), afectant el seu rati global d’eficàcia ofensiva.
- Agustín Tapia, tot i el seu talent indiscutible, exhibeix un rati de -0,109 en punts clau, mostrant que encara pot millorar en la gestió dels moments importants.
El servei: un arma clau que fa la diferència
El servei ha jugat un paper cabdal en el torneig. Tapia, amb 97,5% de primers serveis passats, és el líder indiscutible d’aquesta estadística. Per contra, alguns jugadors han tingut dificultats: Leandro Augsburger, amb només 85,5% de primers serveis, es situa entre els menys efectius en aquesta qüestió.
De la mateixa manera, la capacitat de marcar punts directament amb el servei és una estadística reveladora. Coello ha marcat 21,6% dels seus punts directament amb el seu servei, mentre que altres jugadors com Stupaczuk (13,9%) o Augsburger (17,4%) estan per sota.
Una dominació clara però amb àmbits d’aprimorament
Amb aquestes estadístiques, no hi ha dubte que Coello i Tapia han dominat el Riyadh P1, però la final contra Lebron i Stupa ha mostrat que la seva supremacia no és incontestable. La seva combinació de potència, regularitat en el servei i eficàcia en el volley ha fet la diferència.
No obstant això, el torneig també ha posat de manifest les deficiències de alguns aspirants, especialment en la gestió dels punts clau i en la solidesa en el volley. Els desafiants com Stupaczuk i Lebron hauran de treballar per reduir la distància, mentre que parelles com Augsburger/Cardona han demostrat que poden preocupar els millors.
Ens veiem al proper torneig per veure si aquestes tendències es confirmen!
The post Coello i Tapia, intocables? Potser no tant… first appeared on Padel Magazine.