El pàdel, esport en ple creixement a nivell mundial, experiència una transformació progressiva però marcada en els seus usos. D’acord amb un estudi recent, la distribució de les reserves de pistes evoluciona clarament al llarg del temps, passant d’una majoria d’esdeveniments socials i de classes col·lectives a partits oberts i reserves privades.
Font: Strategy& analysis – News Reports, Playtomic
Una transició en quatre etapes
El gràfic destaca una dinàmica compartida per molts països: el recorregut clàssic d’un mercat de pàdel comença per exhibicions, classes per a principiants i joc recreatiu, sovint recolzat per celebritats locals. Aquesta fase anomenada de “descobriment” és seguida d’una creixement, on s’observa una multiplicació dels esdeveniments socials (matins femenins, formats americana), lligues d’iniciació i competicions amistoses.
A continuació ve una fase de consolidació marcada per una pujada de nivell: entrenaments avançats, tornejos socials, partits oberts, lligues de lleure. Finalment, els països més madurs arriben a una fase de joc regular i competicions nacionals i internacionals, dominada per reserves privades i trobades competitives entre jugadors experimentats.
Exemples concrets arreu del món
Dades també il·lustren on es troben alguns països en aquest cicle:
- Brasil, Estats Units, Japó, Països Baixos: encara a la fase de llançament, les reserves són a 70 % relacionades amb esdeveniments socials i classes col·lectives.
- França i Regne Unit: en fase de creixement, aquests mercats veuen els partits lliures guanyar terreny.
- Itàlia i Mèxic: entrada en la fase de consolidació, aquests països comencen a mostrar una part important de partits oberts.
- Espanya: en situació de maduresa, 74 % de les reserves són partits oberts o lloguers privats, testimoniant un mercat estructurat i autònom.
Nivells que coexisteixen
L’estudi subratlla finalment que aquestes etapes no s’exclouen mútuament: el desenvolupament del pàdel a un nivell avançat no significa la fi de les classes per a principiants. Ben al contrari, aquestes ofertes continuen coexistint, alimentant un cercle virtuós d’acollida, formació i fidelització.
El pàdel segueix una evolució estructurada en cada país, passant d’un esport de descobriment social a una pràctica esportiva madura. Una transició que reflecteix l’augment de competència dels jugadors, l’implicació creixent dels clubs i la diversificació de l’oferta. França, actualment en una dinàmica de creixement, podria ben aviat, a l’igual d’Espanya, entrar en una fase de consolidació marcada per una explosió de reserves lliures i competicions estructurades.
“`