Thomas Leygue i Dylan Guichard han reeixit a la seva entrada al FIP Finals de Bourg-en-Bresse guanyant el seu partit de la primera ronda davant dos amics, Philémon Raichman i Julien Seurin. Després d’aquest partit disputat, els dos jugadors francesos han parlat sobre el seu rendiment, les condicions de joc i els seus projectes per a la propera temporada. Tornem sobre les seves impressions i ambicions.
Condicions excepcionals a l’interior
Thomas Leygue:
Vam patir un petit baixón al principi del segon set, però vam saber reaccionar. Crec que vam jugar millor en els moments clau. Sempre que calia tancar un set o en punts decisius, vam ser més sòlids. Van cometre alguns errors, i vam sortir-ne una mica a la desesperada.
Dylan Guichard:
Trobo que la pilota surt bé. Ja vam estar aquí l’any passat, i les condicions són igual de bones. Sincerament, m’encanta jugar aquí a l’interior quan la pilota surt. Amb en Thomas, això ens avantatja una mica. Avui no he tocat massa la pilota, però en Thomas ha colpejat molt bé. Es nota que la pilota puja i surt fàcilment.
Thomas Leygue:
En Ju i en Phil, que també són dos bons smashers, ens van posar problemes. Quan em vaig adormir una mica i els meus llobs eren massa curts, vam patir per fer-los el break. Però al final ens vam centrar, i vam superar-ho. Felicitats a ells, van fer un molt bon partit.
Guichard i Leygue, una vella història
Thomas Leygue:
Ja vaig jugar a l’esquerra fa uns anys, especialment amb en Dylan. És un costat que m’agrada, tot i que sóc millor a la dreta i he tingut més resultats des d’aquest costat. Aquesta setmana, m’he hagut de readaptar a les parets i a les particularitats del joc a l’esquerra. Aquí, les condicions són diferents de Madrid, on feia molt de fred. Aquí, la pilota surt molt, i cal acostumar-s’hi. Per a un primer partit tornant a l’esquerra, estic prou content.
Guichard a la recerca d’un company
Dylan Guichard:
No ho sé encara. Actualment, estic buscant un company. Entre els jugadors classificats entre la 50a i la 150a posició, ens coneixem tots. Sovint és mitjançant missatges als jugadors amb qui ens entenem bé o amb qui creiem que podem encaixar. És difícil, especialment per a nosaltres, els francesos, ja que els espanyols tendeixen a triar altres espanyols del mateix nivell. Però encara tinc una mica de temps i algunes opcions, tot i que res no està garantit.
Leygue: potser amb Montiel el 2025 o bé…
Thomas Leygue:
Aquest any he rebut diverses propostes, cosa nova per a mi. Encara dubto entre 3 o 4 companys. Les invitacions a França són una avantatge, però estan limitades. Alguns jugadors prefereixen començar a les qualificacions per guanyar més punts. De moment, res està decidit, però em sento confiat.
Pagar un jugador al circuit professional
Thomas Leygue:
Existeix, però personalment, mai pagaria un jugador. Per a mi, és important que sorgeixi una química de manera natural. Pagar un jugador pot ser a vegades bo, però no és la meva filosofia.
Dylan Guichard:
Estic d’acord. El padel és un esport on la estabilitat dels projectes és difícil, especialment per a jugadors del nostre nivell. És encara més complicat per crear una dinàmica veritable amb un company espanyol.
Dylan: a prop del top 100
Dylan Guichard:
No del tot. Esperava millor, però no estic descontent amb el nivell de joc. Hi ha aspectes mentals i físics en els quals he de treballar. Em sento a prop del top 100, i tinc ganes de tot posar-hi per superar aquesta fita a principis de l’any vinent.
Temporada complicada
Thomas Leygue:
Sí, fa dos mesos, estava molt cansat. Vaig fer males eleccions participant en tornejos que no hauria d’haver jugat. Em va cansar, però vaig aconseguir reiniciar-me.
Dylan Guichard:
La temporada ha estat llarga. Vaig començar la pretemporada a gener, i ara ja som a desembre. És gairebé un any sense parar. Tinc ganes de marxar de vacances, però estic content de acabar aquesta temporada amb en Thomas. Quan jugues amb un amic, sempre és més agradable.
La entrada Leygue / Guichard: a la recerca d’un company el 2025. Si interessa… va aparèixer primer a Padel Magazine.