Durant molt de temps dominant al mercat nord-americà, el pickleball veu avui el pàdel guanyar terreny, no com a rival, sinó com a complement natural. Una coexistència fructífera que els clubs i els actors del sector comencen a estructurar de manera intel·ligent.
Segons l’últim informe de Padel Haus, dirigit per Santiago Gomez, el pàdel presenta un taxa de retenció del 92 % després d’una primera prova. En altres paraules, la gran majoria dels jugadors que proven el pàdel hi tornen, sovint per quedar-s’hi. Una dinàmica impressionant que troba a vegades la seva font… al costat del pickleball.
«Crec que tots els esports de ràquet s’ajuden mútuament», explica el CEO de Padel Haus. «Veiem sovint jugadors de pickleball provar el pàdel, i la majoria no volen jugar a res més.» Una declaració que il·lustra una realitat del mercat: el pickleball actua com un pont cap al pàdel, especialment als Estats Units on continua estant més implantat.
Prova d’aquesta complementarietat creixent: el 30 % dels clubs de pàdel disposen avui de camps de pickleball. Una estratègia doblement profitosa. D’una banda, els clubs maximisen l’ús de les seves infraestructura. De l’altra, responen a una diversitat de perfils: jugadors intensius, aficionats a l’oci, joves competidors o seniors actius.
Les dues disciplines comparteixen certes bases tècniques – bona coordinació, sentit del posicionament, reactivitat – però presenten requisits físics diferents. El pàdel demanda una gran resistència cardiovascular, agilitat i potència, mentre que el pickleball, amb els seus camps més petits i la seva pilota més lleugera, és físicament més accessible.
Aquesta diferència de perfil és precisament el que fa que la convivència sigui virtuosament. Els clubs hi troben una complementarietat comercial, els jugadors una varietat d’experiències, i els dos esports una dinàmica de creixement compartida.
Mentres el pàdel continua la seva expansió a nivell internacional, especialment al mercat nord-americà, aquesta “coexistència saludable” amb el pickleball sembla oferir un camí cap al futur. Lluny de les oposicions estèrils, és en la sinergia que aquests esports podrien conèixer el seu millor creixement.
“`