Pablo Cardona i Leo Augsburger no deixen ningú indiferent. El seu estil de joc ultraagressiu, basat en la potència de cop i un smash omnipresent, s’ha convertit en la seva signatura. Cada vegada que es fa un lob mal dosificat, és gairebé punt perdut per als seus adversaris. Aquesta amenaça constant els ha permès de capgirar les millors parelles del món aquesta temporada: Galan / Chingotto a Riyadh, Tapia / Coello a Santiago, Lebrón / Stupaczuk a Asunción… El seu joc posa sota pressió constant, i molts no aconsegueixen aguantar.
Un pla de joc ultraofensiu
A “Carburger”, cada pilota és una oportunitat d’atac. Els seus rivals ho saben: si fan llobs massa curts, s’ha acabat. Per tant, molts prefereixen intentar fer volley… però aquí també, Cardona i Augsburger desfan ràpidament, molt ràpidament. Dos cops de pala i el punt està acabat. El padel es converteix en una cursa més que en una partida d’escacs.
Però aquesta estratègia “all-in” té els seus inconvenients. En la final de l’Asunción P2, davant uns Galán i Chingotto ben situats, els límits d’aquest pla es van veure. Els llobs quirúrgics, les chiquitas perfectes, la varietat en el ritme, la col·locació mil·limètrica… van posar en gran dificultat els dos joves jugadors. Va faltar variació, simplement Augsburger no va fer cap viborai bandeja en el partit, sembla que a vegades ignora aquests cops del padel. Resultat: les faltes directes s’acumulen, i els punts es van encadenant sense construir.
Espectacular, sí… però plaent?
El seu joc planteja una pregunta real: el padel ha de convertir-se en una cursa cap a la potència? Cardona i Augsburger impulsen aquesta lògica a l’extrem. I si alguns fans gaudeixen dels seus smashs atronadors, altres lamenten la manca de tàctica i de paciència. Ja pràcticament no hi ha preparació, ni alternança. Fins i tot els llobs són rars en el seu joc. Es corre. Es copia. S’acaba. O es falla.
Aquest estil de joc molt agressiu va sorgir amb Lebrón i Galán als seus inicis, o fins i tot amb Tapia i Coello més recentment, però Cardona i Augsburger empenten el botó més lluny. Tapia i Coello han sabut evolucionar, han après a construir, a defensar, a reduir els errors. S’han convertit en una parella completa, capaç de brillar en totes les situacions. Podran fer el mateix el duo hispano-argentí?
I a vós, us agrada aquest joc?
Cardona i Augsburger han trencat els codis d’un padel més pacient, estratègic, cerebral. Ho trastornen tot pel seu camí, a vegades amb grandesa, a vegades amb precipitació. El seu joc és una revolució… però potser també una aposta arriscada a llarg termini.
I a vós, us plau veure Cardona i Augsburger?
The post Regarder Cardona et Augsburger : du plaisir ou de la lassitude? first appeared on Padel Magazine.