Després de l’ efecte pandèmia, les pistes de padel ja no atrauen tants clients a Suècia. Els suecs han tornat a practicar altres esports. En aquest país nòrdic, la bombolla del padel comença a esclatar, i això podria aviat afectar altres països.
Segons la cadena de televisió espanyola La Sexta, al març de 2024, després de l’explosió de la pràctica del padel a Suècia, avui en dia es constata una forta disminució de velocitat en aquest negoci de l’esport a la carta.
Inversió de dos milions d’euros
El club de padel de Estocolm, propietat de l’espanyol Carlos Frechilla, va obrir al 2020 amb una inversió de dos milions d’euros. Aquest lloc oferia pistes d’última tecnologia, especialment per la insonorització de les instal·lacions.
El director explica que la demanda va ser molt alta durant el període del Covid, el que va portar a molts clubs a obrir sense reflexió estratègica sobre la seva ubicació.
Carlos Frechilla indica que en aquell moment se n’arribava a un volum de negoci de 10,000 euros al dia. Però al 2025, només una pista dels 22 camps disponibles està ocupada per clients.
Dijous 22 de maig de 2025, Romain Taupin, antic entrenador i consultor en el àmbit del padel i del tennis des de fa una decada precisa: “Els inversors han creat molts clubs sense pensament a mitjà termini, sense incorporar el fet que la massa de jugadors que hi havia durant el covid (el padel estava permès) no continuaria, sense incorporar la competència en els seus plans de negoci que creixia ràpidament o la variació dels preus que afectaria la seva rendibilitat, etc…”.
Un fons d’inversió va comprar el club un any després de la seva obertura, i acaba d’ordenar-ne el tancament. Carlos Frechilla comenta:
“Els fons d’inversió han adquirit entre 300 i 400 clubs fins que la bombolla ha esclatat, provocant pèrdues de 500 milions d’euros.”
Les dades de la FIP mostren que Suècia és el quart país del món en nombre de clubs i pistes de padel, i el tercer d’Europa darrere d’ Espanya i Itàlia.
A Suècia, 600.000 jugadors aficionats de padel
Hi ha més de 1.050 instal·lacions (d’elles 230 afiliades a la Federació sueca de padel) i 4.200 pistes, és a dir, una pista per 2.500 habitants, situant Suècia just darrere d’ Andorra (1 pista per 2.350 habitants).
A Suècia, s’estima que hi ha 600.000 jugadors aficionats, d’ells 5.300 llicenciats (67% homes, 33% dones) i 800 joves segons les dades de la Federació sueca de padel.
I a la pregunta de si aquesta situació es podria repetir a Espanya, Carlos Frechilla respon:
“A Alcobendas (munincipi al nord de Madrid, ndlr), hi havia un club de 35 pistes que ha fet fal·lida sis vegades, fins que el propietari ha dit prou”.
The post Suède – Quan el padel ja no fa tant d’efecte first appeared on Padel Magazine.