La final masculina del Brussels P2 ha tornat a mostrar una veritat implacable del molt alt nivell: no sempre són els millors cops els que fan la diferència, sinó el cap, la gestió dels moments clau, i l’alquímia mental d’un equip.
Ahir, Arturo Coello i Agustín Tapia es van imposar en tres sets (2/6 6/4 6/1) davant de Federico Chingotto i Alejandro Galán, al terme d’una final on ells van ser dominats durant molt de temps.
Un inici de partit unidireccional
Impulsats per un gran Chingotto, quirúrgic en les seves decisions, i un Galán saltant a la xarxa, els defensors del títol començaven de manera ideal, ofegant Tapia, feble, i neutralitzant Coello. El joc de Chingotto anava a per Tapia, obligant-lo a defensar i a estar al fons de la pista.
Lògicament, “Chingalan” s’emportava el primer set 6/2, mentre que Coello i Tapia semblaven atrapats. Però a aquest nivell, la qüestió no és qui domina l’inici del partit. La qüestió és qui aguantarà més temps mentalment..
La inversió total per la via mental
Sense mai criticar-se, sense mai enfadar-se, Tapia i Coello van romandre junts, calms, concentrats. A l’imatge del que ells encarnen des d’ara fa dos anys: la serenitat col·lectiva.
Poc a poc, van canviar la seva dinàmica: Coello va prendre més protagonisme, Tapia va trobar la seva eficàcia al smash i a la volada. A 3/3 en el segon set, acumulaven ocasions (set boles de break!) abans de convertir-les, sense pànic malgrat les ocasions fallades. Fins i tot quan Chingotto i Galán s’ajustaven immediatament, els números 1 mundials no es desunien. Ells feien un altre break, per igualar a un set cadascun.
En el tercer set, la tendència estava completament invertida. Tapia pujava de potència, Coello continuava de stabilizar, i els errors apareixien al costat de Chingotto / Galán. Més lluïts, més constants, Tapia i Coello desplegaven per imposar-se 6/1.
Per què Coello i Tapia dominen aquest duel?
Ahir, una vegada més, el mental va fer la diferència. Tapia i Coello no només van guanyar perquè copiessin més fort. Van guanyar perquè ho van gestionar millor:
- Cap crítica intercanviada durant el partit.
- Una calma absoluta fins i tot quan estaven per sota.
- Una capacitat d’elevar el seu nivell en els moments decisius.
- Una regularitat superior: menys errors en els punts importants, més intensitat quan calia.
Al màxim nivell, tots els jugadors tenen grans qualitats tècniques. El que distingeix els campions, és la seva resiliència emocional, la seva constància tècnica, i el seu suport mutu en la dificultat. Tapia i Coello n’actualment en són la perfecta il·lustració.
Les xifres parlen per si soles
- 8a victòria consecutiva contra Chingotto / Galán, totes en final.
- 21r títol comú en Premier Padel per Tapia i Coello.
- 50a duel Tapia-Galán en carrera… i ahir, és ben Tapia qui va tenir l’última paraula.
- 11-5 en les confrontacions directes entre Tapia / Coello i Chingotto / Galán, a favor dels números 1.
Ahir, a la pista del Tour & Taxis de Brussel·les, no era només un partit de pàdel. Era una llei de mental. I una demostració addicional que els més grans campions són aquells que saben aixecar-se, una vegada i una altra.
The post Per què Tapia i Coello dominen on altres cauen? first appeared on Padel Magazine.