El Brussels P2 comença aquesta setmana, i una observació salta als ulls: la gairebé absència de jugadors francesos en aquest torneig Premier Padel. Tot i que el fenomen pot semblar anecdòtic, en realitat revela una tendència més ampla que redissenyar les prioritats i els circuits del padel mundial.
Un sol francès en la categoria masculina, una presència femenina explicada per un cut baix
En la categoria masculina, Thomas Leygue és l’únic jugador francès inscrit a Brussel·les, llista d’espera inclosa. Mai s’havia vist en un torneig d’aquesta magnitud. Pel que fa a la categoria femenina, la presència és una mica més important, però s’explica pel fet que el nivell d’entrada a les qualificacions és baix, permetent que jugadores classificades més enllà de la 200a posició mundial puguin integrar el quadre. En realitat, aquesta obertura reflecteix un desinterès crescent dels jugadors per aquests P2, preferint orientar-se cap al FIP Tour, considerat més accessible, menys costós i a vegades més rendible a curt termini en termes de punts.
Una dilució estratègica dels circuits per part de la FIP i el Premier Padel
Aquest fenomen no és fruit de l’atzar. Si Premier Padel ha aconseguit / fallat parcialment en reduir oficialment la mida dels seus quadres, la FIP sembla haver trobat una altra via: multiplicar els tornejos FIP per dispersar els jugadors classificats més enllà del Top 100. Una dilució assumida, que permet “desembussar” els P1 i P2 sense haver de modificar-ne l’estructura.
L’estratègia dóna els seus fruits. Aquesta setmana, set tornejos FIP es desenvolupen en paral·lel al Brussels P2: Leiria (Portugal), Xipre, Egipte, Xile, Hong Kong i Nola (Itàlia). Hi ha res menys de 19 francesos involucrats en aquests tornejos.
Per comparació, durant el Brussels P2 del 2024, només dos tornejos FIP es van celebrar de forma paral·lela, amb només cinc francesos inscrits. Un altre element revelador: l’any passat, la waiting list del Brussels P2 comptava 19 parelles, enguany, només n’hi ha vuit. No pas perquè els jugadors no tinguin el nivell, sinó perquè ni tan sols volen participar-hi, prioritzant circuits FIP que els semblen més adequats al seu perfil i realitat.
Un desinterès assumit pel Premier Padel?
Aquest fenomen no és aïllat. Durant el Qatar Major del 2025, un altre torneig important del circuit Premier Padel, la mateixa setmana acollia també cinc tornejos FIP, atreient també una gran part dels jugadors cap a aquests tornejos, menys exposats mediàticament però més accessibles en termes de punts, nivell i, de vegades, pressupost.
Aquesta transició voluntària o forçada cap al FIP Tour, organitzat per la mateixa Federació Internacional de Padel, demostra que la FIP orquestra una mena de regulació natural del seu ecosistema.
The post El desert francès a Brussel·les, una consequència de l’estratègia FIP? apareció por primera vez en Padel Magazine.