I si el pádel fos molt més que un simple esport de raqueta? Per a molts, es converteix en un veritable desfogament, una bombolla d’oxigen en períodes a vegades pesats a nivell professional o personal.
Ho sabem, els períodes complicats arriben a tothom. Ja siguis esportista d’alt nivell o empleat en una empresa clàssica, pot passar de perdre la confiança, sentir-se frustrat, o simplement no trobar plaer en el dia a dia. En aquests moments, la necessitat de respirar, de canviar d’aires, esdevé vital.
Sortir de la rutina, moure’s, respirar
És precisament aquí on entra en joc el pádel. Aquest esport, a la vegada físic i obert, pot tornar el somriure, reactivar una dinàmica personal, fins i tot despertar una confiança adormida. Sense pretendre ser una solució miracle, ofereix una cosa essencial: un moment per a un mateix, i amb els altres.
El pádel no és un esport com els altres. La seva dimensió col·lectiva, la seva lleugeresa, la famosa “3a part”, són tantes raons que expliquen per què agrada tant. S’hi troba el plaer de jugar sense pressió, de compartir sense judici. I per a algú que travessa una fase difícil, aquests moments poden ser valuosos.
El pes del seu entorn professional… i el dels xarxes socials
Fa poc, un article amorós publicat aquí mateix esmentava precisament aquesta idea. Tot i així, alguns comentaris semblaven insinuar que no cal jugar al pádel quan se sent malament. Com si el malestar hauria d’anar acompanyat d’una retirada, d’una exclusió.
Però és precisament l’oposat el que sovint resulta salvador. Sortir del teu marc, envoltar-te, moure’t: tantes petites accions que, posades plegades, ajuden a remuntar el camí. Per als esportistes mediatitzats, el pes de les xarxes socials pot ser particularment violent. El pádel, en aquest context, esdevé un espai neutre, on pots tornar a ser simplement un jugador, i compartir una partida amb un amic, lluny del tumult.
Per tornar al jogador professional de futbol Andy Delort: evidentment no passa pel millor moment de la seva carrera, el seu equip de Montpeller ocupant actualment l’últim lloc de la Lliga 1. Però no és precisament en aquests moments difícils que cal saber canviar d’aires, en lloc de romandre replegat sobre tu mateix rumiant una situació professional complicada?
D’altra banda, no és ni el primer, ni l’últim a intentar aquesta experiència, amb l’esperança de retrobar un millor equilibri, tant físic com mental. Quant d’esportistes de futbol es decanten pel pádel, fins i tot quan el seu equip travessa un moment difícil?
I què dir dels esportistes d’alt nivell, sovint criticats gratuïtament, ja sigui a la premsa o, pitjor encara, a les xarxes socials… Per a ells, el pádel representa un alè d’aire fresc, un mitjà de fer esport a dos, en equip, amb un amic, lluny del tumult i de la pressió diària.
Un còctel perfecte per reconstruir-se, recuperar la confiança, i per què no… tornar més fort.
Un partit entre amics en lloc d’una sessió amb el psicòleg?
Diguem-ho sense embuts – i amb una mica de segon grau: una bona sessió de pádel, entre amics, de vegades val més que moltes teràpies. I si ens diverteixem, suem, riem… no és això un excel·lent punt de partida per millorar?
És clar, alguns veuran aquí una forma de naïvetat, o una manera una mica lleugera d’abordar qüestions serioses. Però si esteu llegint aquestes línies, sabeu que aquesta revista no pretén ser perfecta. Vol ser abans de res humana, amorosa i positiva.
Doncs sí, hi haurà sens dubte encara torpeses, potser girades de frases que podríem haver triat millor. Però la intenció és sempre la mateixa: posar en relleu el que el pádel pot oferir de bo, sobretot quan estem travessant un període menys evident.
The post Le padel, ce remède inattendu contre les coups durs professionnels first appeared on Padel Magazine.