El món del pàdel es pregunta. A pocs dies del tancament de les inscripcions per al Primer Padel P2 de Brussel·les, Agustín Tapia i Arturo Coello, la parella número u mundial, encara no figuren a la llista de participants. Una absència que podria explicar-se per una elecció estratègica… o per una restricció molt més concreta: la lesió persistent del geni argentí.
Una lesió que frenar al “Mozart” del pàdel
Des del principi de la temporada, Agustín Tapia ha de conviure amb una molèstia recurrent a la mà dreta. Segons els mitjans argentin les, es tractaria d’una petita ruptura del lligament, situada precisament a la zona amb la qual agafa la pala. Tot i que el mal no requereix una operació, afecta seriosament el jugador, especialment en els cop durs i en les fases ofensives on Tapia excel·leix habitualment.
No és casualitat que, després de guanyar el primer torneig de l’any a Riad, Tapia i Coello hagin experimentat un frenament clar. A Miami, Tapia va ser vist amb un gran embenat a la mà. Malgrat el seu compromís, el seu joc semblava més prudent, més estructurat, sovint fins i tot forçat. La parella va ser vençuda a les semifinals per Lebrón i Stupaczuk. Unes setmanes després, en el P1 de Santiago, la derrota va arribar als vuitens de final, davant Augsburger i Cardona. Una derrota sense precedents per un binomi fins ara acostumat als cims.
Cifres a la baixa, un estil forçat
Les estadístiques parlen per si soles: on Tapia transformava l’any passat el 10 % dels seus cop en punts guanyats, aquest ratio ha caigut ara al voltant del 4 al 5 %. Un descens que il·lustra clarament un canvi d’estil forçat, amb menys smashs guanyadors i més volum de joc.
Fins i tot els seus rivals ho han notat. Fernando Belasteguín, llegenda del pàdel, confessava recentment amb humor que Agustín semblava “reinventar el seu joc”, multiplican els cops d’espera com les bandejas, per no poder acabar els punts com faria normalment.
Una absència a Brussel·les per preservar-se?
Officialment, no s’ha fet cap declaració. Però observant els senyals, és difícil no pensar que Tapia està privilegiant actualment la recuperació. El jugador ha aprofitat la treva per tornar a casa seva, a Catamarca, a l’Argentina, i passar temps amb els seus éssers estimats. Un moment de tranquilitat, lluny de la turbulència del circuit, que ha compartit a les seves xarxes socials.
El fet que la seva parella amb Coello no estigui inscrita al P2 de Brussel·les no és, doncs, cap fet casual. En aquesta etapa de la temporada, mentre la batalla per les primeres posicions només acaba de començar, aquesta retirada voluntària fa pensar que la salut del jugador passa per davant de tot. Brussel·les podria ser sacrificat en l’òptica d’un retorn més sòlid, a temps per als esdeveniments majors que vindran — especialment el Qatar Major, un dels quatre tornejos més prestigiosos de l’any.
El temps de la gestió… i del dubte
<p,clar, alguns suggeriran que els P2 no són obligatoris, i que la seva absència a Brussel·les s'inscriu simplement en una gestió lògica del calendari. Però en el cas de Tapia, tot apunta a que es tracta abans de tot d’una elecció mèdica. I per a un jugador del qual l’estil es basa tant en la finesa com en l’explosivitat, cada torneig perdut pot tenir la seva importància.
Fins llavors, els fans hauran de ser pacients. El futur dirà si aquesta pausa permetrà a Tapia tornar al cim de la seva forma… o si es tracta dels primers signes d’una temporada més complicada del previst per al rei del pàdel argentí.
The post Tapia sobre la reserva: cap a una baixa a Brussel·les per preservar la seva mà? first appeared on Padel Magazine.