Deu anys enrere, somiava en fundar el seu propi complex a la banlieue lyonnaise. Finalment, és ben bé a Llançà, a Catalunya, que Sébastien Ducros ha trobat el seu eldorado esportiu i humà. El Berjallien repassa el seu recorregut i ens obre les portes de la seva estructura, el Club Garbí.
A l’igual que les altres estacions balneàries de la Costa Brava, Llançà es fa més discreta quan arriba l’hivern. I tot i això, sota el dolç sol de l’Alt Empordà, el fred sembla ja molt lluny. Encaixonat a una vintena de quilòmetres de la frontera, aquest poble modest de 5.000 habitants es troba a la confluència de la natura, el mar i les muntanyes. Un escenari pintoresc en el qual Sébastien ha trobat el seu punt d’ancoratge. Entre el blau del cel i el de la Mediterrània, aquest emprenedor comparteix amb entusiasme el seu amor pel padel. Trobada.
La Catalunya, terra d’oportunitats
« Vaig descobrir el padel a Llançà el 2014-2015. Després de jugar la meva primera partida, estava cansat, però ja tenia ganes de tornar a jugar. Una veritable “punxada” addictiva! Quan vaig tornar a França, Padel Central havia obert a Lleó i jugava regularment allà (fins al seu tancament el 2017, ndlr). Em vaig qüestionar ràpidament sobre el desenvolupament del padel a França, només érem a l’embrionària fase. Sébastien Cornet acabava de fundar Esprit Padel, i en aquell moment, estava en converses amb el Tennis-Club de Bourgoin-Jallieu. El meu objectiu era establir la meva empresa i establir una col·laboració amb el club per desenvolupar aquest esport. Malauradament, el matrimoni entre el privat i el públic va ser complicat. Vaig dur a terme el meu projecte però el lloguer sol·licitat era massa elevat per posar en marxa l’estructura, així que vaig decidir aturar. Estava desmotivat, volia fer alguna cosa de veritat a França! Els anys passaven i es feia més difícil. Finalment, va arribar el moment adequat aquí. Vaig fer amistat amb Franc Geli, el responsable esportiu de Garbí. Un dia vam imaginar un reflexió comuna al voltant del club, ja sigui per ampliar-lo o per traslladar-lo a un altre terreny.»
L’hora del renaixement després del Covid
« El Club Garbí ja existia quan vaig arribar, però no estava al mateix lloc. Es trobava prop del port i estava format per dues pistes de padel, una pista de tennis i una piscina, tot en un entorn bastant agradable. Les primeres converses serioses amb Franc van començar el 2019. L’idea era d’esperar una ocasió per trobar un nou lloc. El coronavirus va aturar temporalment els nostres plans, però uns mesos més tard, vam guanyar un concurs a l’ajuntament per un terreny municipal. A Espanya, això s’anomena una “concessió”: un període de 18 anys durant el qual podem gaudir del terreny. Al agost del 2022, vam traslladar-nos i obrir un nou complex de quatre pistes a l’aire lliure. Som realment 100% padel.»
Una passió que no deixa de créixer
« Avui, soc l’accionista majoritari amb Franc. Ell gestiona la part esportiva mentre jo em faig càrrec de la part organitzativa, del desenvolupament dels campus i de l’aprofitament. La part de restauració i botiga és a càrrec d’Enric Baturone (foto), el nostre empleat, que és molt important en el funcionament de la nostra estructura. Viu al poble i coneix tots els jugadors i jugadores. Després del trasllat, hem vist un gran entusiasme: hem passat de 70 a 180 socis, i ara comptem amb tres equips masculins i femenins inscrits en la lliga catalana. Ser soci d’un club a Espanya permet beneficiar-se de descomptes a canvi d’una quota mensual. Som una estructura híbrida entre l’aspecte de negoci i social. Pel que fa a la pràctica, oferim cursos durant tot l’any impartits per professors titulats. Algunes persones ens ajuden durant la temporada estival. També tenim una col·laboració amb l’Institut local, cosa que permet als professors d’educació física portar els nens a les pistes per fer-los descobrir aquest esport.»