Fa un any, Martín Di Nenno encarnava l’estabilitat en el circuit. Sòlid al costat de Paquito Navarro durant 2 temporades, i després al costat de Franco Stupaczuk, el jugador argentí semblava haver trobat el seu camí: projectes sostenibles, èxit, una progressió lineal. Però des de la seva separació amb Franco Stupaczuk, a iniciativa de Di Nenno, tot s’ha descontrolat. Avui, apareix com un dels jugadors més inestables del circuit.
La fi dels Superpibes: una decisió de Di Nenno
Quan s’assabenta de la separació de Stupaczuk i Di Nenno després del Málaga P1, és un cop per als fans. El duo només ha arribat a una final en nou tornejos el 2024, però ningú s’esperava una ruptura a mitjan temporada. I sobretot, és Di Nenno qui n’és l’autor. La publicació de Stupa a les xarxes socials no deixa cap dubte: “Respecto totalment la teva decisió, Tincho, i et desitjo el millor.”
Un any, quatre socis, zero continuïtat
Des de aquesta elecció contundent, Di Nenno multiplica els intents.
- Amb Lebrón, l’associació durarà mitja temporada.
- Després, comença a principis de 2025 amb Javi Garrido, però la falta de resultats fa que Di Nenno aviat giri la pàgina.
- Arriba llavors Juan Tello, que accepta deixar Tino Libaak per unir-se a ell. Sobre el paper, és un bon encaix. Al camp també: diverses semifinals i un retorn a un bon nivell. Tanmateix, Di Nenno finalitza la col·laboració… sense ni tan sols un intercanvi cara a cara.
Tello, decebut, ho confessa: “Em va trucar durant un esdeveniment per anunciar-me la seva decisió. Encara és difícil d’entendre avui.” Afegeix: “Havia tornat a gaudir, teníem una dinàmica real. Però avui dia, els projectes duren uns pocs mesos. El pàdel perd la seva essència.”
Augsburger, nova aposta arriscada
La darrera decisió: Di Nenno s’associa amb Leo Augsburger, un dels joves més prominents del circuit. Una parella inèdita, ambiciosa, però sense garanties. I sobretot, formada a costa d’un projecte que funcionava amb Tello. Aquest últim, frustrat, es troba a començar un nou cicle amb Pablo Cardona, una elecció més forçada que desitjada.
Un efecte dòmino desencadenat per Di Nenno
El que s’observa en segon pla és que cada moviment de Di Nenno ha provocat altres ruptures. En deixar Garrido, empeny Tello i Libaak a separar-se. I en abandonar Tello, el força a buscar un nou company d’urgència i empeny Augsburger i Cardona a separar-se.
Al final, en menys d’un any, Di Nenno ha jugat amb quatre socis diferents. Calia realment separar-se de Stupa? I més recentment, de Tello? Amb perspectiva, aquestes decisions plantegen interrogants. Sobretot perquè Di Nenno es troba avui sota pressió: criticat per les seves eleccions successives, haurà de resoldre-ho a la pista al costat de Leo Augsburger.
Tarragona, el gir?
Amb el Tarragona P1 a la vista, l’hora de la veritat ha arribat. La pressió està sobre les espatlles de Di Nenno, perquè després d’haver deixat enrere projectes sòlids, ha de justificar les seves eleccions a la pista. Augsburger és jove, explosiu, però encara irregular. La complementarietat amb Di Nenno queda per demostrar. Però en tot això, Martín Di Nenno no és un “dolent” del circuit, simplement un jugador professional que pren decisions per la seva carrera, fins i tot a costa de deixar de banda relacions personals. De vegades, aquestes decisions no són les millors, però això és també el màxim nivell: saber decidir, corrent el risc de errar.
“`