Cada cop més estudis científics demostren que la pràctica regular d’alguns esports de raqueta està associada a una esperança de vida més elevada. Entre ells, el pàdel ocupa un lloc destacat: activitat completa, estimulant i social, podria ben bé ser un dels secrets per viure més temps i en millor salut.
Quan el pàdel també estimula el cervell
El doctor Daniel Amen, especialista de renom mundial en neurociències aplicades a la salut cerebral, insisteix en l’impacte particular del pàdel sobre el cervell. Segons ell, aquest esport activa zones essentials com el cerebel, que només representa el 10 % de la massa del cervell però alberga prop de la meitat dels neurones.
« Si activeu el cerebel, enceneu la resta del cervell », explica.
El pàdel, en combinar coordinació ull-mà-peu i anticipació constant, es transforma així en un veritable « joc d’escacs aeròbic », combinant reflexió i esforç físic.
Estudis que confirmen la tendència
Un ampli treball de recerca realitzat per la Universitat de Glasgow, amb prop de 90.000 participants, ha demostrat que els practicants d’esports de raqueta gaudeixen d’una esperança de vida significativament superior a aquells que prefereixen altres disciplines. Per ser encara més precisos, aquesta investigació menciona també l’impacte positiu sobre les malalties cardiovasculars en particular.
A diferència d’altres esports on dominen la força o l’enduriment, el pàdel exigeix una barreja de estratègia, agilitat i coordinació constant. Aquesta estimulació cognitiva intensa podria contribuir a retardar l’envelliment cerebral i afavorir una vida més llarga i de millor qualitat.
L’americà Dan Buettner, especialista en longevitat i les famoses “zones blaves”, coincideix en aquest sentit: « Les persones que viuen més temps són aquelles que practiquen esports de raqueta ». Per a ell, l’efecte és encara més potent quan s’acompanya d’una dimensió social forta, com és el cas del pàdel.
La importància del factor social
El pàdel té una força que pocs esports poden reivindicar: la seva dimensió col·lectiva. Es juga en parella, fomentant la comunicació, la cooperació i el compartiment. A diferència del tenis, on es pot sentir la soledat del jugador, aquí la interacció humana és al centre de l’experiència.
Molts especialistes consideren que aquest lligam social, associat a l’esforç físic, millora la salut mental, combat la soledat i reforça el benestar general. Tots aquests elements són essencials que participen a l’equació de la longevitat.
Una pràctica senzilla i una progressió ràpida
El pàdel presenta també un avantatge cert en relació a altres esports de raqueta: la seva corba d’aprenentatge ràpida. Això permet a persones de totes les edats i nivells llançar-se i gaudir del joc des de les seves primeres partides, reforçant així l’adhesió i la regularitat en la pràctica. Ara bé, a llarg termini, és precisament aquesta constància la que multiplica els beneficis físics i cognitius.
Així doncs, per l’exigència que imposa al cos i l’estimulació que proporciona a l’esperit, el pàdel es presenta com una de les activitats més completes per viure més temps i en millor salut. Combina esforç físic, activació cerebral, interacció social i plaer. No és d’estranyar, doncs, que aquest esport hagi passat en tan poc temps d’una pràctica confidencial a un fenomen mundial. I amb tals arguments, la febre del pàdel podria ser també una apostes sobre la longevitat.
“`