Comparar el padel, el tennis, el badminton i el pickleball implica superar les idees preconcebudes
La pregunta es repeteix regularment: què esport de raqueta és el més ràpid? Darrere d’aquesta pregunta hi ha una realitat molt més complexa que un simple número. Parlar de velocitat no té el mateix sentit segons si observem un rècord aïllat, una golpeig mesurat en laboratori o una pilota en una situació real de partit.
Abans de tota comparació, cal tenir una precaució metodològica: no hi ha un protocol de mesura únic entre els diferents esports. Algunes velocitats es mesuren en el moment de l’impacte, altres durant la trajectòria o a l’arribada a l’adversari. A això s’afegeixen diferències de pes, de forma i de resistència a l’aire dels projectils. Les dades presentades aquí, per tant, han de ser llegides com a ordres de magnitud fiables, i no com a un ranking definitiu.
El badminton ocupa una posició especial. Des del punt de vista estrictament mecànic, el volant és el projectil més ràpid mai colpejat en un esport de raqueta. Els millors jugadors mundials superen regularment els 300 km/h en els seus smashes en competició. Alguns tests tècnics fins i tot han registrat velocitats superiors a 500 km/h. No obstant això, aquesta espectacular performance ha de ser interpretada amb prudència. La resistència aerodinàmica molt alta del volant provoca una pèrdua de velocitat immediata, fent que la velocitat real per rebre per l’adversari sigui molt inferior al pic mesurat.
El tennis, en canvi, es basa en una lògica diferent. Els rècords de servei arriben aproximadament als 260 km/h, però sobretot és la capacitat de la pilota a conservar la seva velocitat la que distingeix la disciplina. En situació de partit, els intercanvis es donen regularment amb pilotes compreses entre 110 i 130 km/h, sobre una distància important i amb rebots ràpids. El temps de reacció resta molt limitat durant la durada de l’intercanvi, fins i tot sense arribar a les velocitats extremes del badminton.
El padel sovint és mal avaluat quan es compara únicament amb el tennis. Els primers estudis científics disponibles indiquen que la velocitat mitjana dels smashes en jugadors amateurs i semiprofessionals es situa entre 105 i 135 km/h, segons el nivell i el context de joc. En els jugadors de nivell alt, alguns cops poden superar aquestes xifres, però cap rècord oficial ha estat homologat encara. L’essencial es troba en un altre lloc: la proximitat dels jugadors, la superfície reduïda de la pista i la presència de les finestres redueixen fortament el temps de reacció, malgrat una velocitat pura inferior a la del tennis.
El pickleball, disciplina en ple creixement, presenta velocitats més modestes. Els cops més ràpids rarament superen els 90 a 100 km/h. La pilota plàstica perforada genera una forta resistència a l’aire, la qual cosa limita la velocitat màxima. El joc es basa principalment en la precisió, el col·locació i l’anticipació, tot i que la proximitat de la xarxa també imposa temps de resposta reduïts.
Altres esports encara venen a matissar la comparació. El squash, per exemple, ofereix cops que poden superar els 200 km/h, amb rècords propers als 280 km/h, tot això en un espai tancat que intensifica el ritme i la pressió física. Fora dels esports de raqueta, el golf, la pelota basca o fins i tot l’hoquei sobre gel presenten també velocitats molt altes, però segons lògiques de joc totalment diferents.
Al final, designar “l’esport més ràpid” té poc sentit si no es precisa què es vol mesurar.
El badminton és el més ràpid a l’impacte.
El tennis manté una velocitat elevada durant més temps.
El padel redueix dràsticament el temps de reacció per la configuració del joc.
El pickleball prioritza el control abans que la potència.
La velocitat per si sola no defineix la intensitat d’un esport. S’inscriu en un conjunt més ampli que barreja distància, trajectòria, successió de cops i capacitat d’anticipació. És precisament aquesta diversitat la que fa la riquesa i la identitat de cada disciplina, molt més enllà d’un simple número que apareix en un radar.
El post Quina pilota és realment la més ràpida? apareix primer a Padel Magazine.