El circuit Premier Padel travessa una zona de turbulències. Si l’espectacle continua present, una lassitud creixent guanya els espectadors. L’editorial de Franck Binisti ta la campana d’alarma: sense una reacció ràpida, el circuit professional podria veure com una part dels seus fans s’allunyen.
Els escenaris massa uniformes
D’un torneig a un altre, les mateixes imatges s’imposen. Una pista blava, un entorn fosc, algunes llums que per moments irrompen en la foscor… Si aquest escenari va seduir al principi, acaba per avorrir. La màgia visual s’esgota i dóna una impressió de repetició permanent.
Els partits sense un veritable en joc
Més enllà de l’estètica, és el ritme esportiu el que interpel·la. Massa partits semblen tràmits, amb diferències de nivell massa importants entre les parelles. Resultat: poc suspens, poca combativitat, i una sensació de partits jugats “sense un enjoc real”.
Reinventar el format?
La pregunta es planteja: cal reinventar el sistema? Introduir primes per encoratjar els forasters a superar-se? Reflexionar sobre un format que afavoreixi més l’equilibri entre les parelles?
El NOAD – supressió de l’avantatge en el marcador – apareix com una solució per accelerar les parts i crear tensió en els moments clau. Una regla criticada per alguns, però que té el mèrit de reanimar l’interès.
El diagnòstic no es limita al torneig de Rotterdam. Toca el padel professional en el seu conjunt. El circuit continua àmpliament dominat pels espanyols i els argentins. Mentre que la diversitat no emergeixi, i si a més l’avorriment s’instal·la, el risc de desafecció és real.
Els jugadors en cerca d’equilibri
En els homes, moltes parelles es separen i es reorganicen per intentar trencar la dinàmica dels favorits. Aquesta inestabilitat pot ser percebuda com una manca de continuïtat, però sobretot demostra una voluntat sincera dels jugadors de recuperar el suspens al circuit.
En les dames, en canvi, el diagnòstic és encara més brutal: quarts de final ràpids, sense sorpreses, i un abisme massa gran entre la part alta de la taula i la resta del circuit. I cal dir-ho, es mou molt menys que en els senyors, i és una llàstima.
Una crida a l’acció
El missatge és clar: és urgent que les instàncies prenguin les seves responsabilitats. Adaptar la regulació, atrevir-se a canvis de format, modernitzar l’escenografia… tantes vies a explorar per reanimar l’interès del públic.
Perquè si el padel professional comença a avorrir, el retorn de batuda podria ser sever per a aquest esport en ple creixement.
The post Premier Padel: atenció al risc d’avorriment generalitzat first appeared on Padel Magazine.