Confirma una realitat sovint esmentada però rarament objectivada per xifres precises: el pàdel és sobretot un esport de plaer i de lligam social. L’anàlisi de les motivacions de la pràctica, provinent de l’Observatori del Pàdel 2025 realitzat per Union Empresa Esport & Cicle, posa de manifest una jerarquia molt clara de les raons que empenyen els jugadors a entrar a una pista, lluny d’una lògica purament competitiva o performàtica.
El plaer, motor número u de la pràctica
Amb 69 % de les respostes, la motivació principal dels practicants és sense dubte: gaudir. Aquesta xifra situa el pàdel en una categoria ben distintiva de molts esports tradicionals, sovint estructurats al voltant de la rendiment, del resultat o de la competició.
Aquesta recerca del plaer remet a diverses característiques pròpies del pàdel: una presa en mans ràpida, una corba de progressió accessible i una forta dimensió lúdica, que permet a jugadors de nivells molt diferents compartir una mateixa pista sense una frustració excessiva.
La convivència com a pilar fonamental
La segona motivació més citada confirma aquesta orientació: 61 % dels jugadors practiquen pàdel per compartir un bon moment amb amics. Així, el pàdel s’affirma com un esport social per excel·lència, on l’experiència col·lectiva sovint preval sobre l’enjoc esportiu.
Aquesta dimensió convivial explica en gran part l’auge ràpid de la disciplina a França. La pista tancada, el joc en doble i l’ambient generalment relaxat afavoreixen l’intercanvi, la discussió i el plaer d’estar junts, abans mateix de la cerca de la puntuació.
El joc abans de l’esforç
En tercera posició, el costat lúdic del pàdel és citat per 50 % de les persones enquestades. Aquesta xifra confirma que el pàdel és percebut com un joc abans de ser un esforç físic exigent. La noció de “joc” és central: estructura la manera com els practicants aborden la disciplina, sovint com un oci actiu en lloc d’un entrenament esportiu estricte.
Aquest posicionament explica també per què el pàdel atrau públics variats, incloent-hi persones poc atretes pels esports tradicionalment exigents des del punt de vista físic o tècnic.
Una passió que s’instal·la, però progressivament
Darrere d’aquest trio de capçalera, altres motivacions apareixen, a nivells significatius però secundaris. 44 % dels jugadors parlen de la passió pel joc, signe que l’afecte pel pàdel pot construir-se al llarg del temps, a mesura que es practica.
Les nocions de desconnexió, d’evasió i de gestió de l’estrès arriben també molt amunt, amb un 41 %, confirmant que el pàdel és també percebut com un exutori, un mitjà per trencar amb la vida quotidiana professional o personal.
Salut i benestar: motivacions presents, però no prioritàries
A diferència d’algunes idees rebudes, les motivacions relacionades amb la salut arriben més tard al rànquing. 38 % dels practicants parlen del fet de sentir-se en forma, 35 % de la necessitat d’esbufegar, i 24 % de la recerca d’una bona salut.
Aquestes xifres mostren que, si el pàdel és reconegut com una activitat beneficiosa per al cos, aquest argument no és el detonant principal de la pràctica. El benestar físic apareix més aviat com una conseqüència positiva que com una motivació inicial.
La trobada i la competició en segon terme
Les motivacions socials en un sentit ampli segueixen presents però en segon terme. 22 % de les persones juguen per conèixer noves persones, una xifra coherent amb la forta dimensió amical ja observada, però que mostra que el pàdel es practica més sovint en cercles existents que com a eina de socialització primària.
<Finalment, la competició tanca la llista amb només 6 % de les respostes. Una xifra particularment reveladora: el pàdel, en la seva pràctica majoritària, no és un esport competitiu en el sentit clàssic del terme. S’inscriu en primer lloc en una lògica d’oci, tot i que una part dels practicants puguin després evolucionar cap a formats més estructurats.
Un esport d’oci abans que res
Les respostes complementàries confirmen aquest posicionament. La facilitat de presa en mans (16 %) i el fet de practicar un esport poc exigent físicament (11 %) reforcen la imatge d’un esport accessible, inclusiu i poc intimidatori. Les ganes d’evasió o de sentir-se lliure (10 %) s’inscriuen en la mateixa dinàmica.
L’anàlisi de les motivacions de pràctica provinents de l’Observatori del Pàdel 2025 dibuixa un retrat clar: el pàdel és sobretot un esport de plaer, de joc i de convivència, molt abans de ser un esport de competició o de rendiment. Aquesta realitat explica en gran part el seu èxit, però també planteja una qüestió estratègica per al futur: com estructurar una pràctica sostenible i regular sense desnaturalitzar el que avui fa l’ADN del pàdel?
Una equació central per als clubs, les federacions i l’ensemble dels actors del desenvolupament de la disciplina.
The post Observatoire du Padel 2025 : le plaisir et la convivialité au cœur de la pratique first appeared on Padel Magazine.