Encara fa uns anys, la qüestió ni tan sols es plantejava: l’entrenament apareixia com un privilegi reservat als tornejos d’alta gamma, des del P1000 fins a les competicions nacionals. Avui, el padel evoluciona, i amb ell les pràctiques. Cada vegada més jugadors arriben en P500, a vegades fins i tot en P250, acompanyats del seu entrenador. Cal veure-hi una desviació o simplement un signe de la professionalització de l’esport? La qüestió és objecte de debat.
Un marc legal clar: el coaching està permès
La normativa federativa no deixa lloc a dubtes: el coaching està permès, sempre que respecti les condicions habituals (fora de la pista, no durant l’intercanvi, sense pertorbar el partit).
En altres paraules, no hi ha cap norma que impedeixi a un jugador venir en P250 o en P500 amb el seu entrenador.
La qüestió, per tant, no és jurídica… sinó moral.
Un sentiment d’inequalitat esportiva?
Per a alguns jugadors, l’arribada d’entrenadors a tornejos intermedis canvia la dinàmica:
- pressió afegida als adversaris,
- sentiment de “professionalització forçada”,
- impressió que es “deforma” la competició creant un desequilibri.
Molts consideren que les categories P250-P500 han de romandre un espai d’aprenentatge, sense “staff” al voltant dels jugadors.
El contraargument: tothom és lliure d’invertir en la seva progressió
Altres recorden que tothom pot venir amb un entrenador, i que aquesta elecció simplement reflexa una voluntat de progressar més ràpidament.
El nivell creix, els jugadors s’entrenen millor, les estructures es desenvolupen: veure entrenadors en P500 esdevé llavors una conseqüència lògica de l’evolució del padel.
Per a aquests jugadors, impedir que algú estigui acompanyat equivaldria a frenar la seva progressió.
Un debat generacional: oci vs ambició
El padel aplega perfils molt diferents.
- Alguns venen a jugar per plaer,
- d’altres per la competició,
- d’altres encara per intentar una veritable progressió esportiva.
Les visions es barregen… però coexisteixen.
Allò que pot semblar “desproporcionat” per a un jugador d’oci sembla del tot normal per a un jugador ambiciós.
El paper dels entrenadors: possibles derivacions o veritable valor afegit?
El coaching pot tenir efectes positius:
- establir un esquema tàctic,
- estabilitzar un jugador nerviós,
- corregir una mala lectura de joc,
- evitar les derivacions comportamentals.
Però també pot desviar-se si l’entrenador esdevé massa intrusiu o si influencia mentalment el partit des de l’exterior.
El sentit comú és la clau.
El debat només reflecteix un canvi profund: el padel esdevé més estructurat, més competitiu i més ambiciós, fins i tot en els tornejos intermedis.
Tenir un entrenador en P500 no té res d’il·legal. Des del punt de vista moral, la qüestió depèn sobretot de la cultura que cadascú desitja per a aquest esport:
- un padel amateur, senzill i relaxat,
- o un padel en progressió, més encarregat i més exigent.
Les dues visions poden coexistir. La pista, continuarà decidint.
The post Est-ce moral d’avoir un coach en P500 et dans les catégories inférieures? apareix primer a Padel Magazine.