La qüestió pot semblar atrevida, gairebé provocativa. Malgrat tot, a la llum dels elements coneguts a l’acostament dels Campionats del món 2026, mereix ser plantejada: els Emirats Àrabs Units estan a punt d’instal·lar-se de manera duradora entre les millors nacions mundials de padel?
D díel ls són ja la tercera nació mundial seria sens dubte pretensiós. Però afirmar que seran un competidor creïble i seriós per la medalla de bronze apareix avui com una evidència.
Un precedent fort: un 5è lloc mundial en 2024
En els Campionats del món de padel 2024, disputats al Qatar, la selecció dels Emirats Àrabs Units ja havia cridat l’atenció. Compromesa en un grup complicat, l’equip va arribar als quarts de final, per acabar en 5a posició mundial.
Un resultat important per a una nació encara absent del més alt nivell fa uns anys, i sobretot una classificació aconseguida davant de països històricament millor estructurats.
Aquesta actuació ja era un senyal fort: els Emirats ja no eren un simple outsider exòtic, sinó una selecció capaç de rivalitzar a escala mundial.
Un efectiu encara reforçat per al 2026
Dos anys més tard, el projecte va encara més lluny. Al 2026, la selecció emiratí es basarà en sis jugadors espanyols, tots procedents del circuit professional internacional, entre els quals tres jugadors del top 100 mundial. Una densitat de nivell rarament assolida fora d’Espanya i Argentina.
El contingut previst és el següent:
- Francisco Jurado – 226è mundial, originari d’El Coronil
- Sergio Icardo – 175è mundial, originari de València
- Arnau Ayats – 109è mundial, originari de Vic
- Ignacio Vilariño – 91è mundial, originari de Vigo
- Enri Goenaga – 60è mundial, originari de Palma de Mallorca
- Iñigo Jofre – 32è mundial, originari de Santa Cruz de Tenerife
O sigui tres parelles espanyoles a part sencera, amb una homogeneïtat de nivell rarament assolida a escala internacional. Els jugadors locals, formats als Emirats, haurien d’ocupar lògicament un paper de substituts, ja que l’escletxa de classificació i d’experiència és important.
Els Emirats Àrabs Units aposten paral·lelament pel futur dels seus joves. Al passat octubre, és Willy Lahoz, una de les figures del padel mundial, qui es va unir a l’UAE PADEL ASSOCIATION.
Una profunditat d’efectiu que ho canvia tot
En una competició per nacions, la profunditat sovint és determinant. Alinear sis jugadors capaços de mantenir el seu nivell davant de la majoria de les seleccions mundials dóna als Emirats Àrabs Units un avantatge estructural clar.
Pocs països, fora d’Espanya i Argentina, poden presentar avui:
- un jugador del top 40,
- dos jugadors dins del top 100,
- i una tercera parella encara competitiva més enllà del top 200.
Sobre el paper, aquest efectiu permet abordar cada encontre amb opcions tàctiques reals, qualsevol que sigui l’oposició.
Una tercera plaça mundial molt disputada
Afirmar que els Emirats ja són la tercera nació mundial seria excessiu. Però situar-los entre els principals candidats a aquest lloc ara és un fet.
La lluita pel podi s’anuncia intensa, amb seleccions ben establertes:
- França,
- Itàlia,
- Portugal,
- Brasil.
En aquest context, els Emirats Àrabs Units ja no apareixen com a un outsider sorpresa, sinó com un candidat críble i assumit al podi, capaç de guanyar qualsevol d’aquestes nacions en un format curt.
Una dinàmica que qüestiona tant com impressiona
Aquesta progressió posa evidentment en qüestió la filosofia de les competicions internacionals, però des d’un punt de vista estricteament esportiu, el diagnòstic és clar:
els Emirats Àrabs Units han construït un equip capaç d’apuntar molt més que un simple quart de final.
Sense ser encara la tercera nació mundial de referència, s’han convidat de manera duradora a la discussió. I al 2026, ignorar la seva candidatura al podi seria un error estratègic.
La medalla de bronze mai ha semblat tan oberta. I els Emirats compten ben bé en ser part.
The post Els Emirats Àrabs Units, futura tercera nació mundial de padel? first appeared on Padel Magazine.