Quatre anys de col·laboració, tres temporades en el cim del padel mundial… i una separació marcada pel silenci, les ferides i les paraules no dites. Juan Lebrón ha parlat llargament, per primera vegada, sobre la seva ruptura amb Alejandro Galán en una entrevista concedida a El Chiringuito. Un testimoni commovedor, sense filtres.
« Esportivament, li debo molt. Humanament, és una altra història »
Juan Lebrón i Alejandro Galán han dominat el planeta padel del 2020 al 2022, encadenant títols amb un estil agressiu i espectacular. Però darrere les victòries, la relació personal entre els dos espanyols s’ha degradat lentament.
« Van ser tres anys increïbles a nivell esportiu. Estic molt agraït a Galán per tot el que em va aportar… esportivament », insisteix Lebrón. « Però personalment, em sento una mica ferit. Podríem haver fet les coses d’una manera més adulta. »
El jugador andalús reconeix haver estat un company exigent:
« Sí, he estat dur amb els meus companys. Massa exigent a vegades. Però sempre era per a progressar junts. »
La ferida, el silenci i la solitud
És al 2023 quan tot canvia. Juan Lebrón travessa una ferida llarga i dolorosa: quatre mesos i mig sense poder agafar una pala.
« Era incapaç de tancar la pala. Va ser un calvari. Vaig esperar almenys un “Com estàs?” per part d’Ale. Res. Cap missatge. Cap trucada. »
Un abandonament silenciós que encara no digereix:
« Vam jugar quatre anys junts. Vam compartir-ho tot. I en el moment en què estava en el pitjor moment, ell no va ser aquí. »
« Em va deixar per telèfon »
La separació definitiva es produeix després de Roland Garros 2023.
« Em va trucar. Tres minuts. I va ser el final. L’endemà, cinc minuts per telèfon. Això és tot. No va haver-hi una explicació real. »
Per a Lebrón, el malentesa ja s’hi havia instal·lat molt abans.
« Al 2022, guanyem 14 tornejos. Però la relació era morta ja. Ja no ens comunicàvem. Ell estava en un altre lloc, implicat en l’associació dels jugadors, sovint distant. »
« Em va dir una vegada: ‘Som amics’. I jo vaig respondre: ‘Per a mi, amic, és una paraula molt forta’. Ho lamento avui. »
L’afar del Mundial: una mà estesa no reconeguda
Durant el Campionat del Món, Lebrón fa un pas cap a la reconciliació… sense resposta.
« Vaig ser jo qui va anar a dir-li que havíem de jugar junts la final. No s’ho esperava. Volia que l’equip d’Espanya fos unit. Vam jugar bé. Però després, en una entrevista, va dir que era una decisió de l’staff. És fals. »
« Aquell dia, fins i tot li vaig passar una porció de pizza, els companys aplaudiren. Hi havia un bon ambient. Però un cop més, ell no va reconèixer el gest. »
Polèmiques, crítiques i “l’afar de Qatar”
A aquestes tensions personals s’afegeix una seqüència que es va fer viral: l’actitud de Lebrón a Qatar, cridada violentament.
« Vaig veure les imatges. Dues o tres vegades. Inacceptable. No era jo. Estava esgotat. »
Parla d’un entorn mediàtic hostil:
« No volien que fos número u. Hi havia una obsessió. Es mostraven tots els meus gestos, tots els meus errors. »
« Deien que era una mala persona, que feia mal al padel… però jo continuava. Volia ser número u. »
Cap retorn possible?
Quan li pregunten si un retorn amb Galán és possible, la resposta és directa:
« No. Això no passarà. I fins i tot si passés… no sé si ho volia. »
Lebrón admet, però, que mai no ha hagut una veritable discussió:
« Mai no hem parlat francament. Hi va haver orgull. De tots dos costats. Però hauria preferit que em digués les coses de cara. Tots dos érem a Madrid. Podria haver vingut. »
« El que explico aquí, és la meva veritat. I crec que ningú la coneixia. »
Per veure el vídeo en espanyol:
El post Juan Lebrón : « Galán m’a laissé tomber au pire moment » apareix primer a Padel Magazine.