Esport en ple creixement, el padel es presenta com a accessible, amigable, intergeneracional… i inclusiu. Fàcil de practicar, lúdic i sovint mixte, sedueix cada vegada més dones arreu del món. No obstant això, quan s’observen d’aprop les estructures professionals, mediàtiques o econòmiques, el padel continua sent profundament desigual. Així que per què aquest esport tan modern reprodueix els mecanismes clàssics d’exclusió de l’esport femení?
Un esport que agrada a les dones… en teoria
El padel compleix tots els requisits d’un esport accessible: menys exigent físicament que el tennis, basat en la tàctica, la col·locació i el joc en equip. És sovint percebut com més benigne i més lúdic, la qual cosa el converteix en una excel·lent porta d’entrada a la pràctica esportiva, especialment per a les dones poc representades en els esports de raqueta.
En els clubs, la tendència evoluciona. Moltes estructures ofereixen ara franges horàries reservades, cursos per a principiants, o fins i tot tornejos exclusivament femenins. A nivell local, les iniciatives es multipliquen per encoratjar les dones a pujar a les pistes.
Però a nivell professional, el diagnòstic és més amarg.
El padel professional segueix sent dominat pels homes
Durant anys, el padel professional ha estat una qüestió d’homes. El World Padel Tour (WPT), creat el 2013, tenia almenys l’avantatge d’incloure categories femenines des del principi, però sense mai donar-los el mateix espai mediàtic o financer que als homes.
Pet peor encara, quan Premier Padel veu la llum el 2022, es creu que el circuit femení s’alinia amb el dels homes amb aquest recolzament institucional fort de la Federació Internacional de Padel. Cal esperar fins al 2024 perquè les dones puguin participar finalment al Major de Roland-Garros. Simbòlicament, Premier Padel no dóna realment l’exemple.
Una subrepresentació mediàtica flagrant
Els highlights, les entrevistes, els documentals, les retransmissions… són en gran part dedicats als homes. No obstant això, el nivell femení és molt alt. Jugadores com Ariana Sánchez, Paula Josemaría, Gemma Triay, Bea González, Delfina Brea o també Tamara Icardo no tenen res a envejar als seus col·legues masculins.
S’estableixen iniciatives per reduir l’escletxa
Davant aquestes desigualtats, iniciatives individuals i col·lectives busquen donar més visibilitat al padel femení. A les xarxes socials, influencers i col·lectius com “Padel Girl”, “Women Who Padel” o algunes entrenadores esportives promouen les jugadores, comparteixen entrenaments, organitzen partits i desperten l’interès de noves practicants.
En els clubs, s’organitzen cada vegada més tornejos 100 % femenins, els campionats mixtes estan millor organitzats, i les lligues regionals comencen a donar una plaça més equitativa a les competicions femenines.
Algunes federacions nacionals, com la FFT a França, també treballen per aconseguir un millor equilibri en termes d’accés, representació i desenvolupament de les joves jugadores.
El padel, un vector d’emancipació?
El padel podria esdevenir un espai d’emancipació per a dones que no han trobat el seu lloc en els esports tradicionals. La seva estructura, el seu esperit d’equip, la rapidesa de progressió que permet i la seva convivència poden fer-ne un palanque d’inclusió fort. Però això no es farà sense compromís.
Perquè si el padel vol encarnar realment un esport del seu temps, li queda un llarg camí per recórrer perquè les dones hi ocupin plenament el seu lloc. La pilota està al camp dels organitzadors, dels mitjans de comunicació, dels patrocinadors… però també i sobretot de les practicants elles mateixes, que han de ser més nombroses per fer-se sentir.
The post El padel femení progressa, però encara resta a l’ombra first appeared on Padel Magazine.