Escalant les reixes, plorant els seus éssers estimats a distància, assumint les seves mancances a plena llum, somiant en convertir-se en president de la federació brasilera de padel i acabar els seus dies envoltat de vaques. Lucas Campagnolo, un dels jugadors més encantadors del circuit, va fer una entrevista sincera a Energy Podcast.
En un món on les actuacions sovint amaguen l’aspecte humà, “Campa” trenca el silenci. Sacrificis familiars, desgavells dins de l’equip, blessures, separació dolorosa amb Javi Garrido, retorn a les arrels, projectes per al Brasil: tot s’exposa. Sense filtres, sense eufemismes.
Aquesta és la història d’un jugador per qui la derrota no és un drama, sinó un camí. D’un home que mai no ha oblidat d’on ve. I que, entre dos tornejos, només somia amb un camp, un gos i una mica de pau.
L’infant d’Alegrete, entre padel, futbol i camp
Nascut a Alegrete, al sud del Brasil, Lucas Campagnolo explica amb tendresa els primers anys en un món compartit entre l’esport i la natura.
“La meva infantesa era això: anar al club amb els meus pares per no quedar-me sol a casa. I immediatament vaig amar els esports. El padel, el futbol, i sobretot la vida al camp, sempre ha estat la meva passió.”
En la dècada del 2000, el padel es desenvolupa al sud del Brasil gràcies a la influència dels països veïns. Lucas s’hi submergeix molt aviat, però ja pressent que el seu camí no serà lineal.
El gran salt: de veterinari a Espanya
El canvi es produeix el 2014, després d’un partit disputat contra Juan Tello als Panamericans.
“Juan em va convidar a passar tres mesos a Espanya. Aleshores no érem ningú, però vam anar a jugar. Després d’això, vaig tornar al Brasil per estudiar veterinària.”
El retorn és difícil. El somni del padel roman present, però no té papers, no té seguretat. Ho intenta de nou el 2015, amb Lucas Cunha, i després el 2016 amb Lucas Bergamini.
“Deia que el padel seria un hobby. El meu futur era tornar a la meva ciutat, viure al camp i treballar amb els animals.”
Però tot canvia durant el Campionat del Món a Cascais. Campagnolo brillant amb Julio Cesar Julianoti (principalment conegut per haver jugat a l’APT Padel Tour). Martín Di Nenno, llavors lesionat, li proposa associar-se.
“Vaig preguntar als meus pares: hi vaig o no? Em van dir: Lucas, intenta-ho. No tens res a perdre. I així, fa 9 anys que visc a Espanya.”
L’aventura amb Bergamini: més que una parella
Amb Lucas Bergamini, formen una de les parelles més populars del circuit.
“El que recordo no són els títols. Podríem haver perdut al primer torneig o guanyar-lo, seria el mateix. El que importava era que érem allà, junts, dormint en una habitació petita. Jo al llit, ell en un matalàs al terra.”
Recorda aquesta època com un moment fundacional, on l’aspecte humà valia més que la classificació.
“Teníem el mateix somni. Érem colze a colze. I això, ho portaré sempre amb mi.”
Una lesió que ho canvia tot
Poc a poc, els dolors a la cadera esdevenen insuportables.
“Acabava els partits coixe…