L’espanyol originari de Puerto de Santa María, a Andalusia, Javi Leal, actualment 30è del món, era l’invitat de la cadena Energy Padel, al costat de Felipe, per parlar sobre molts temes relacionats amb la vida personal i professional. Va parlar dels seus inicis al padel, la gestió de les crítiques a les xarxes socials, així com de la seva nova ètica de treball dins d’un equip estructurat.
Els seus inicis
Javi Leal va començar en el padel molt jove, un esport ja arrelat a la seva família:
“Vaig començar als 7 anys perquè el meu pare jugava.”
Molt aviat, el padel es va convertir en un veritable objectiu per a ell, fins al punt de dedicar-hi tota la seva vida:
“Al voltant dels 13 anys. Vaig començar a entrenar amb Mauri, després amb Fran (el germà de Chiqui), i als 17 anys, vaig anar a Madrid.”
Als 19 anys va fer els seus primers passos en el circuit professional, a l’època el World Padel Tour, abans de la seva evolució a Premier Padel:
“Vaig començar al circuit World Padel Tour als 19 anys, el 2019 a Jaén, amb Jairo Bautista […] va ser un orgull. El meu somni era jugar en aquest circuit.”
El seu millor record d’aquell temps:
“Un torneig FIP a Jaén, on vaig jugar amb Chiqui contra Juan Martín. Però el més memorable va ser quan vàrem derrotar per primera vegada una de les 8 millors parelles: Silingo (el meu entrenador avui) i Mati Díaz.”
Xarxes socials i crítiques
La sobreexposició associada a l’estatus de esportista professional pot ser difícil de gestionar, especialment en una època molt connectada on les actuacions són constantment comentades. Amb només 21 anys, Javi Leal va haver de fer front als efectes negatius de les xarxes socials:
“Sí, molta gent no sap què vivim. Són crítiques fàcils. A mi, m’han ferit moltes vegades. Incluso vaig pensar a deixar les xarxes. Som humans, i fa mal.”
Fins i tot va plantejar-se seguir amb la seva carrera al padel:
“Ho vaig considerar. Mai vaig arribar a dir ‘deixo oficialment’, però sí, moltes vegades vaig dir al meu entorn: ‘No puc més’”
Un mal estar alimentat pels comentaris negatius, però en el qual treballa activament avui:
“Les crítiques a les xarxes m’ensumaven, els comentaris em feien mal. Però avui, treballo molt en això. Em esforço a no donar importància a les xarxes i a mantenir-me concentrat en els tornejos.”
Va poder beneficiar-se de l’experiència del seu antic company Lucas Campagnolo:
“Campa em deia sovint això també: rebem molts comentaris positius, però sempre són els negatius els que queden. […] Campa sempre responia amb educació. I sovint, la persona després deia: ‘Gràcies per contestar-me, no m’ho esperava.’ I Campa els deia: ‘Si vols que et respongui, parla’m normalment, però no em critiquis perquè hagi de defensar-me.’”
Un equilibri difícil de trobar, ja que els esportistes volen restar accessibles:
“M’agrada que la gent s’apropi a mi, sóc obert. És la nostra feina ser propers al públic. […] Perquè, sí, també vivim gràcies a aquestes persones. Són elles les que ens donen suport. Però tampoc acceptaré que algú em falti el respecte a les xarxes i després em demani una foto.”
Avui, Javi Leal sembla haver tret una mica de distància:
“Avui, això ja no em toca. Estic en un altre estat d’ànim.”
Acompanyament i preparació mental
Per fer front a aquestes pressions, Javi Leal s’ha envoltat de professionals, especialment en la preparació mental, amb una figura ben coneguda del circuit:
“Amb Eli Amatriain, antiga número u mundial. Em ajuda a canalitzar-me, a gestionar millor les meves emocions, la meva alimentació, els meus entrenaments. Em ajuda a prendre-ho tot seriosament com un treball real.”
Un acompanyament valuós, que ha canviat la seva visió del treball:
“Abans, em faltava rigor. Ara, em prenc tot seriosament. Entreno cada dia. És una feina de temps complet.”
Ara, es mou en un entorn estructurat i professional:
“És molt important. Abans, tenia un equip… bé, diem que feia les coses a la meva manera, tot sol. Però ara, he realment estructurat les coses. Tinc Agustina, la meva nutricionista, que també treballa amb Sanjo, Eli, la meva psicòloga, Juanma i Lopa que són els meus entrenadors, i Marquito, el meu preparador físic.”
Una de les prioritats per a ell aquesta temporada: millorar la seva condició física, un àmbit en el qual ha pogut sentir una debilitat al passat:
“El que m’ha faltat és el físic. És el que estic treballant més en aquest moment amb Silingo, que és molt exigent. El meu objectiu aquest any és estar en forma física per fer un pas endavant.”
També pot comptar amb un suport imprescindible en la seva vida diària:
“Antonio, el meu agent. És com un germà gran per a mi. Em fa molta ajuda cada dia. Hi ha hagut moments en què li he dit: ‘Antonio, estic tip, vull deixar-ho, això no és per a mi.’ I ell em responia: ‘Continua Javi, ho aconseguiràs.’ Així que realment li agraeixo, perquè em ajuda a assolir els meus objectius.”
Nou repte
Javi Leal, que havia començat la temporada amb l’argentí Sanyo Gutiérrez, continuarà les competicions amb un altre jove espanyol classificat 22è del món, Francisco Guerrero. La seva nova col·laboració començarà oficialment durant l’Asunción P2, previst del 18 al 25 de maig.
The post “No podia més”: Javi Leal, a punt d’abandonar el padel first appeared on Padel Magazine.