El P2 de Brussel·les ha emès el seu veredicte: victòria clara, sense discussió, d’Ari Sánchez i Paula Josemaría davant de Gemma Triay i Delfi Brea, 6-2, 6-4. Les n°1 mundials han posat les coses al seu lloc després de tres derrotes consecutives contra les seves grans rivals. Reacció d’orgull o senyal fort realment? Aquest èxit realment reflama el debat sobre la millor parella de l’any? No tan segur.
Un inici d’any dominat per Triay i Brea
Des de l’inici de la temporada, Gemma i Delfi havien pres l’ascendència sobre Ari i Paula. I d’una manera força convincent. Tres enfrontaments, tres victòries:
- Gijón: 0-6, 6-1, 6-4
- Miami: 2-6, 6-1, 6-4
- Qatar: 6-4, 6-4
En cada ocasió, el mateix escenari: un inici dubtós, després una pujada de nivell. Més sòlides físicament, més precises tàcticament, una alquímia evident, un sentit del joc afilat.
Però a Brussel·les, la tendència s’ha invertit. I no és casualitat.
Una final biaixada?
Delfi Brea estava minvada. Peu dolorós, mobilitat reduïda, lucidesa en baixa: saltava a la vista. Fidel a si mateixa, va compensar amb una màxima intensitat. Però davant d’Ari i Paula, no n’hi ha prou. Digues-ho clarament: aquesta no era una final “al 100 %” — i les guanyadores ho saben molt bé.
Triay i Brea no han dit la seva última paraula
Malgrat una Brea amb una cama tova, la parella no ha naufragat. Més aviat: sovint han presa la iniciativa en un partit sense gaire ritme. I si no han estat lluny d’aconseguir-ho, també és a causa dels forats recurrents de Sánchez. Capaç de dominar… i desaparèixer de sobte. Falta de constància, dificultat per concloure els punts, per mantenir-se agressiu sense córrer: punts dèbils que pesen a aquest nivell. Caldrà apretar les motxilles en la finalització.
D’altra banda, Triay ha retrobat el seu “mode capità”: control del ritme, domini de la xarxa, lectura del joc. Si la seva companya torna en plena possessió dels seus mitjans, aquesta parella pot clarament canviar de dimensió. Ja estan molt alts… però poden ràpidament esdevenir injugables.
El debat roman obert
Certament, Sánchez i Josemaría respiren una mica amb aquesta victòria. Però el balanç de forces roman d’una extrema subtilitat. I vist la dinàmica, no ens sorprenguem si Triay i Brea prenen la comanda ja al proper torneig. La temporada és llarga, els automatismes es roden, les blessures es curen. I les n°2 mundials tenen “gana”. Una “gana” de n°1.
Si haguéssim de apostar avui per la millor parella al final de l’any, ho faríem sense dubtar sobre Triay/Brea. Encara més!
The post Sánchez et Josemaría sont-elles vraiment au-dessus de Triay et Brea ? first appeared on Padel Magazine.