En el circuit Premier Padel, els jugadors són cada vegada més alts. Una tendència visible especialment entre els joves talents com Pablo Cardona (1m88), Mike Yanguas (1m89) o Arturo Coello (1m90), que venen a torbar els estàndards amb les seves qualitats atlètiques excepcionals.
Els avantatges dels grans gabarits
Ser alt ofereix reals avantatges en una pista de padel, especialment en el joc ofensiu:
- Abast augmentat: un jugador més alt cobreix més terreny sense necessitat de moure’s tant.
- Potència en el smash: amb una zona d’impacte més alta, les sortides “per 3” i les “per 4” es converteixen en armes naturals.
- Recepcions dels llobs: necessiten menys recular per jugar una pilota alta.
Tapia, Coello o Galan són excel·lents exemples de jugadors alts capaços de canviar el resultat d’un partit amb la seva potència aèria.
Els inconvenients físics a gestionar
Però tot no és tan senzill per als gegants del circuit:
- Dificultats en les pilotes baixes: es requereix més flexibilitat i precisió per gestionar les volades rasants o les boles amb efecte.
- Moviments laterals més lents: una mida important pot interferir en les fases defensives molt dinàmiques.
- Posicionament més exigent: un posicionament aproximat pot ser costós, ja que els alts tenen menys marge de maniobra en les pilotes ràpides al cos.
Fins i tot un jugador com Coello, que destaca en tots els àmbits, ha hagut d’aprendre a gestionar aquestes limitacions.
Quin paper segons la mida?
Tradicionalment, els jugadors d’esquerra són més alts, més poderosos, i encarregats de rematar els punts. A la dreta, els perfils més petits dominen el tempo, gestionen els llobs i asseguren la construcció. Aquesta lògica perdura, però evoluciona.
Avui dia, jugadors com Cardona, Yanguas o Lebrón trenquen aquesta dinàmica imposant un joc explosiu fins i tot des de la dreta. Al contrari, Chingotto (1m70), Coki Nieto o Bergamini mostren que la mida no és una condició per rendir.
El post La taille au padel: avantage ou handicap? apareix primer a Padel Magazine.