Convidat al micro de Felipe per Energy Padel, Jon Sanz, 10è jugador mundial, es confia sobre el seu company per a aquesta nova temporada, Momo Gonzalez. També parla sobre la sorprenent victòria al Master Final de Barcelona amb Coki Nieto, derrotant els números 1 mundials a la final, i parla sobre el seu recorregut i els seus éssers estimats.
El seu entorn
El jugador espanyol originari de Pamplona està molt unit als seus éssers estimats i a la seva regió, ell que ha estat honorat a la seva ciutat:
“Els meus amics del club Reino del Padel em van dir que anaven a posar el meu nom a una pista. Quan me ho van anunciar, no ho podia creure. Era com un premi, un agraïment per tot el que he aconseguit, i per totes les persones que m’han ajudat a arribar-hi. El dia de la inauguració, hi havia com 300 persones! Per a una petita ciutat com Pamplona, era una bogeria. Estic tan agraït.”
No oblida d’on ve, ni els sacrificis dels seus pares per permetre-li evolucionar al més alt nivell:
“Venim d’una família modesta. El meu pare treballava 12 hores al dia, la meva mare m’acompanyava a tot arreu… Recordo una vegada a Madrid, dormíem a la furgoneta per jugar un torneig, perquè no teníem els mitjans per dormir a l’hotel.”
El seu pas amb Galán
L’any 2023, es presenta una oportunitat decisiva: Ale Galán crida a Jon Sanz per substituir a Juan Lebrón, lesionat. Tot just havia començat un nou projecte amb Coki Nieto, i Sanz decideix posar la seva col·laboració en espera. Una decisió contundent, que canviarà profundament la seva trajectòria, tant en l’àmbit esportiu com mental:
“Ale, en aquell moment, em va fer creure que podiem vèncer a tothom. Em va dir: ‘Jo, vull guanyar.’ […] Vaig tenir un punt d’inflexió molt gran. Vaig començar a entrenar molt dur, molt seriós. Sóc un malalt del treball. Sóc hiperprofessional, massa fins i tot, i això em va ajudar. Em va ajudar a creure-hi, a tornar-me més professional.”
Impressionat també pel professionalisme del seu company, aquest pas li va permetre esdevenir més rigorós en la seva ètica de treball:
“Recordo el primer torneig amb Ale, és molt divertit… Arribo a l’hotel amb els meus dos pots petits de complements, les meves proteïnes, no gaire cosa. I ell, arriba amb una enorme maleta, treu les botes de crioteràpia, […] tot ben organitzat. Jo el miro, miro la meva maleta, i em dic: ‘Ara, ho entenc tot…’ Em va impactar. Em va ensenyar a ser professional, de debò.”
Una col·laboració que va durar uns quants mesos, amb una semifinal a Valladolid i una final a l’Open de València, derrotant els números 1 mundials Tapia i Coello, abans d’inclinar-se davant de Stupa/Di Nenno a la final. Un dels records més bonics de Sanz:
“El Master de Barcelona, va ser enorme. Però també diria les semifinals a València, amb Ale (Galán). La meva primera final. Un record increïble.”
Master Final
Un Master Final guanyat de forma sorprenent pels espanyols Jon Sanz i Coki Nieto, tot i estar en dificultats abans del torneig i decidir posar fi a la seva associació al final de la temporada:
“Així que, per ser honest, amb Coki, sortíem d’una mala fase. Una mala sèrie. No catastrofista, però dolenta. Feia mesos que no superàvem els vuitens. Per tant, havíem decidit no jugar junts abans del Master. Recordo, era un divendres a la nit, passejava per Madrid, i em truca Coki, parlem, i decidim aturar-ho.”
El Master de Barcelona comença amb una victòria en 3 sets contra Stupa/Yanguas, llavors contra Gonzalez/Alonso a la semifinal, abans de trobar els números 1 mundials Tapia/Coello, invictes des de juliol (47 victòries consecutives).
“La setmana següent, era el Master. […] Anem per jugar bé, sense pressió. […] A la final, tothom és allà: els meus amics, la meva família… una bogeria. No podia creure-ho. Els meus pares, els meus amics, tots plorant.”
Una final mal encaminada per la parella Sanz/Nieto, outsiders, pelats amb dos pilotes de partit en contra.
“Perdíem 6-3 5-3. Miro el meu pare i Rob, els dic ‘És dur, noi.’ […] El meu preparador i el meu fisioterapeuta anaven a marxar a l’estació de tren, i el meu agent els diu: ‘Espereu… podria passar alguna cosa.’ I aquí, comencem a jugar millor, de debò. Coki manté un nivell increïble. Jo, també em supero. I guanyem. Increïble.”
Primer Master guanyat per Jon Sanz, i segon títol de la temporada després de la P2 de Bordeus.
“Era en estat de xoc. Tota la meva família era allà, tothom plorava. El meu amic Jano, Cristian, Gerard, el meu agent Salva, la meva nòvia… tots allà. Era una bogeria.”
La seva associació amb Momo Gonzalez
Després de separar-se de Coki Nieto, el seu company de la temporada passada, Jon Sanz comença aquesta nova temporada a Premier Padel amb Momo Gonzalez, l’espanyol, 12è jugador mundial.
“Momo, és un tipus d’or. Formem un bon equip amb Gabi també. És molt somrient, fins i tot quan erro tres pilotes seguides. Em sorprèn molt, en el bon sentit. Em recorda una mica a Coki, molt similars, dins i fora de la pista.”
Una associació que troba els seus referents després d’una eliminació als vuitens de final al primer torneig de l’any, el Riyadh P1, abans d’encadenar tres quarts de final a Premier Padel, però cap victòria important contra una parella del top 10 mundial. Però Sanz preconitza la paciència:
“Té una classe enorme, cops increïbles, físicament molt fort, molt sòlid. Ara, cal que ens adaptem. Nova parella, esquerrà, nou entrenador… És un canvi. Cal ser pacient.”
La publicació Jon Sanz : “Vaig trucar a Coki i em va dir: “Has d’acceptar, és una oportunitat única” apareix primer a Padel Magazine.