Jugar al padel a l’aire lliure és tornar a connectar amb l’essència mateixa d’aquest esport. Mentre que la tendència actual empeny a organitzar cada vegada més competicions en espais tancats per raons logístiques, seria una llàstima abandonar la pràctica a l’aire lliure, que aporta una riquesa única al padel professional.
El padel, un esport històricament a l’aire lliure
El padel va néixer a l’aire lliure, al Mèxic, en els anys 1970. Es va desenvolupar en condicions climàtiques sovint variables, sota el sol, a vegades amb vent. Aquesta dimensió exterior forma part de la seva identitat. Fa que el joc sigui més obert, més estratègic, amb una part d’adaptació constant.
Un repte tècnic i mental per als jugadors
A l’aire lliure, les condicions poden canviar d’un punt a un altre: el sol pot molestar la visió, el vent desviar les trajectòries, i la temperatura modificar la velocitat de les pilotes. Els jugadors han de adaptar-se contínuament, demostrar creativitat i desenvolupar una lectura precisa del joc.
Una finestra excepcional per a l’esport
El padel a l’aire lliure permet organitzar tornejos en llocs emblemàtics, que atrauen el gran públic. A França, el Paris Major a Roland-Garros n’és un exemple perfecte. Així mateix, els tornejos a Marbella o a Buenos Aires, a la vora del mar o en llocs històrics, ofereixen una visibilitat espectacular al padel. Això permet enraonar aquest esport en el paisatge urbà i cultural.
També pensem en aquesta famosa etapa de l’època del World Padel Tour a Valladolid que tant va marcar… i que podria tornar sota l’estendard de Premier Padel…
Una retransmissió televisiva més potent
Les retransmissions televisives a l’aire lliure gaudeixen d’un marc visual molt més atractiu. El cel, la llum natural, els fons vius, donen una dinàmica addicional a les imatges, captant millor l’atenció del públic.
Preservar la riquesa del joc
Un dels perills d’un circuit exclusivament en espais tancats seria uniformitzar les condicions de joc. Menys sorpreses, menys adaptació, menys diversitat en els perfils dels jugadors. El padel necessita aquesta variació per mantenir-se apassionant de seguir. Cada torneig hauria de tenir la seva pròpia saviesa, les seves pròpies restriccions, com el tennis que varia entre terra batuda, gespa i superfície dura.
El padel a l’aire lliure no s’ha de sacrificar a l’altar de la practicitat tot i que veiem molts jugadors professionals criticar els tornejos a l’aire lliure. Encarna una dimensió autèntica, espectacular i estratègica d’aquest esport. Per conservar l’essència del padel, i continuar fent somiar el públic, és indispensable mantenir una part significativa de competicions a l’aire lliure en el circuit professional.
La publicació Pourquoi il ne faut pas abandonner le padel outdoor sur le circuit professionnel apareix primer a Padel Magazine.