A només 20 anys, Pablo Cardona s’ha convertit en un dels joves jugadors amb més promesa del circuit professional. Després d’irrompre al costat de Paquito Navarro, el jugador de Mérida ara juga amb Leo Augsburger, una associació jove, explosiva… i ja temuda. En una entrevista concedida a Marca, l’espanyol repassa els seus inicis, les seves ambicions i les seves reflexions sobre el món del padel actual.
Un inici de temporada de somni
Durant els tres primers tornejos de 2025, Cardona i Augsburger han sorprès: han eliminat les dues millors parelles del moment, Coello / Tapia i Chingotto / Galán. Per a Pablo, aquesta progressió no és sorprenent: “Sabia que érem capaços de vèncer tothom. Tenim poc temps d’entrenament, però des de la pretemporada, les sensacions eren molt bones”.
No obstant això, insisteix en la dificultat d’enfrontar-se a les millors parelles: “Contra Coello i Tapia, no cal fixar-se en una sola estratègia, ja que poden canviar-la cinquanta vegades en un partit. Nosaltres vam apostar per l’agressivitat, la presa de xarxa, i va funcionar”.
Una complementarietat evident amb Augsburger
Malgrat un inici fora del top 8, Cardona no veu la seva decisió de unir-se a Leo com un pas enrere. “Amb Paquito, vaig acabar jugant malament. Estava frustrat, ja no gaudia. Amb Leo, ens completem de meravella. És la millor opció a llarg termini”. Assumeix la seva necessitat d’estabilitat, però resta conscient dels imprevistos del circuit: “A curt termini, seguim junts. En el padel, tot pot canviar molt ràpidament”.
De la frustració a la reconstrucció
Si bé reconeix que va tenir un “moment d’exposició” amb Paquito Navarro, Pablo admet que aquesta etapa també va posar de manifest les seves debilitats: “Era irregular, cometia massa errors no forçats. No pots guanyar als millors fent 15 o 20 faltes directes”.
També parla d’una manca de plaer: “Jugava sense confiança. Sabia que havia de millorar, però no ho aconseguia. Vaig perdre fins i tot la gana de competir”. És precisament aquesta etapa difícil la que el va convèncer de canviar de projecte per rellançar la seva carrera.
Objectius: top 8 i Tour Finals
Per a aquesta temporada, Cardona apunta clarament a ocupar un lloc entre les vuit millors parelles del circuit. El seu objectiu individual? Tornar a participar en el Master Final. També vol demostrar que és capaç de rendir en totes les superfícies: “Ens diuen especialitzats en pistes ràpides, però estem millorant. A Miami, en una pista més lenta, vam plantar cara a Lebrón i Stupa”.
Una visió lúcida sobre el futur del padel
Quant a les tensions actuals entre circuits i jugadors, Pablo es mostra optimista: “La incertesa és aquí, però acabarà estabilitzant-se. El padel creix molt ràpidament, potser massa, però la fletxa apunta cap amunt”. Estima que les discrepàncies són normals en un esport en transició, però insisteix en la necessitat d’unir-se per al futur.
Amb els peus a terra
A la pregunta de si l’èxit li ha pujat al cap, Pablo respon amb sinceritat: “Potser després d’un bon resultat. Però el padel et posa ràpidament al teu lloc”. També confessa la seva necessitat de tornar a les arrels: “Quan estic cansat mentalment, torno a Mérida. És el meu lloc màgic per recarregar piles”.
Malgrat la seva joventut, Pablo Cardona exhibeix una maduresa impressionant, una lucidesa poc comuna i una ambició assumida: “El meu objectiu és arribar al màxim. Si em porta al número 1, millor que millor. Però no és una obsessió. Vull seguir millorant, sempre.”.The post Pablo Cardona : “Amb Leo, je sens qu’on peut battre tout le monde” first appeared on Padel Magazine.