És legítim qüestionar-se per què les jugadores no segueixen els seus homòlegs masculins en el boicot dels tornejos P2 en el circuit professional. Les vostres preguntes han estat moltes. En general, un article aporta noves informacions, però en aquest cas concret, els fets ja són coneguts i romanen invariables.
Entre els jugadors, les opinions són molt divergents sobre la qüestió. Les jugadores directament impactades per la nova regulació expressen la seva decepció, ja que esdevé encara més difícil accedir a les qualificacions, i encara més, al quadre principal. Però perquè un moviment d’aquest tipus prengui realment empenta, cal que les millors jugadores del món s’hi comprometin plenament.
Entre bambolines, diverses jugadores expliquen que és complicat associar-se al boicot si no es posa en marxa una dinàmica col·lectiva. Entre els cavallers, el boicot funciona perquè una majoria dels jugadors són solidaris. Tanmateix, existeixen algunes excepcions, especialment entre els jugadors classificats al voltant de la 150a posició, que continuen participant als tornejos. Aquests darrers són, de fet, vehementment criticats per jugadors com Pablo Lijó, Gonzalo Rubio o també Cristian Gutiérrez, que denuncien aquells que en profiten del boicot per acumular punts, arribant fins i tot a parlar de “robatori” respecte als seus companys.
Aquí rau el nucli del problema entre les dames. Guanyar punts per progressar, obtenir una millor classificació i ser cap de sèrie (que pot garantir un bye o un quadre més favorable) és un camí sembrat d’embolics. Per evitar que un nombre massa gran de jugadores siguin penalitzades a nivell esportiu, caldria que totes les jugadores afectades adoptessin una posició comuna. Però aquesta unitat no s’ha manifestat.
De part dels cavallers, alguns lamenten aquesta absència de mobilització. Consideren que la reforma també impacta en les jugadores i que, paradòxicament, en cas d’èxit del boicot, aquestes últimes podrien beneficiar-se indirectament sense haver-hi pres part del moviment. Pitjor encara, algunes podrien fins i tot haver continuat recolzant Premier Padel participant a les proves.
Per a algunes jugadores, el problema és altre: consideren que els interessos masculins són molt més importants i que la seva veu mai tindrà el mateix impacte que la dels jugadors del top 10. És cert que les superestrelles del padel són sobretot jogadors masculins, la qual cosa confereix a la seva acció un pes molt superior.
Per tant, és difícil desxifrar aquesta situació. Una cosa és segura: el proper P2 al Mèxic podria experimentar el mateix escenari que a Espanya, amb un boicot massiu dels jugadors del top 100, o fins i tot d’una part del top 150. La qual cosa no deixarà de reactivar la polèmica sobre aquests jugadors classificats entre la 150a i la 200a posició, acusats de treure profit del sistema per acumular punts davant l’absència dels millors.
The post Pourquoi les joueuses ne suivent-elles pas le boicot des P2? first appeared on Padel Magazine.