Així doncs, juguem rarament!
Quin balanç feu de la temporada?
Alexise: Respondre a aquesta pregunta és complicat perquè mai tinc la sensació que la nostra temporada acabi (riures)! De fet, juguem tornejos durant tot l’any, amb cites constants. Excepte a l’estiu, quan fem una pausa amb Charlyne, estem sempre en moviment… Per tant, rarament fem balanços, excepte quan patim derrotes rellevants. Al llarg de la temporada vam aconseguir resultats destacats. Arribar a la 10a i 12a posició del rànquing nacional és molt satisfactori.
Tenir un entrenador regular és un dels vostres objectius?
…
..
…
Quins són els vostres objectius?
Alexise: El joc i el plaer.
Charlyne: Millorar constantment! Encara tenim molt a aprendre. M’agrada la idea de progressar. Tinc un objectiu en termes de nivell de joc. La classificació no és una finalitat, tot i que estar actualment en la 10a posició és molt satisfactori.
Alexise: Estic d’acord. Amb la Charlyne, passem uns moments increïbles juntes. Vaig tenir la sort de ser seleccionada per al stage de l’equip de França, el passat maig: va ser genial, però em va fer sentir culpable de no anar-hi amb la Charlyne. Ella va ser qui em va encoratjar i donar suport. L’equip de França, la samarreta, és una passada… Després, veiem que les noies davant nostre són molt fortes, amb les quatre primeres intocables. Per això viurem per la passió del joc. Estar juntes amb la Charlyne és genial. Treballem cada dia, ens divertim jugant i volem estar orgulloses de nosaltres mateixes després de jugar.
Charlyne: És cert, quan entrem a la pista ho donem tot per respecte i amistat. Som competitives, no ens rendim, però la nostra complicitat té un impacte molt positiu en els resultats de l’equip, amb una exigència molt forta.
Alexise: El nostre vincle d’amistat també ens permet relativitzar les coses. Recordo un partit per la 3a posició, al P1500 de Toló aquest any. Anàvem perdent per 6/2 2/1 i el meu nivell de joc era catastròfic. Llavors li vaig dir a la Charlyne: “saps, queden 10 minuts de joc: serà llarg!”. En aquest instant ella es va esclatar de riure i només em va dir de posar la pilota dins la pista. Finalment vam guanyar aquest partit! Aquest resultat va sorgir d’un somriure, d’una reacció que em va permetre relativitzar, clarament em va treure la pressió. Per a nosaltres l’esport segueix sent una cosa recreativa. Tenim una vida professional plena i és aquí on ens pressionem. Després, tenim el cap de setmana i els tornejos: aquí, relax i plaer! I si aconseguim excel·lents resultats d’aquesta manera, tant millor.
Algun missatge que vulgueu transmetre?
Alexise: Vull agrair de nou en Steeve, el meu company. És un apassionat com jo del padel i gràcies a ell puc dedicar-me a la meva passió. També vull agrair al meu patrocinador, Wilson, perquè és una ajuda preciosa per a una jugadora com jo.
Charlyne: Per la meva part, vull agrair als meus amics, a tota la petita colla de propers que ens segueix durant l’any: Mélanie, Laura, Steeve… i, per descomptat, Mathilde. Als tornejos, no estem soles amb l’Alexise, i quan guanyem, anem a abraçar ràpidament als qui ens donen suport. Trobo que és una imatge molt bonica: compartir aquests moments amb les persones que estimem és senzillament genial.
The post Padel, treball i família: el dia a dia ben complert de Duchêne / Tonda first appeared on Padel Magazine.