A l’any 2025, encara és difícil viure del pàdel a França. Els jugadors francesos consideren que cal ser com a mínim del top 10 per tenir una certa seguretat financera.
El pàdel és encara un esport recent, i encara hi ha passos perquè els millors jugadors francesos puguin viure dels seus ingressos. El circuit Premier Pàdel va reprendre el 8 de febrer amb el Riyadh P1 a l’Aràbia Saudita, mentre que els tornejos FIP van reprendre a principis de gener amb el FIP Silver Australian.
Comparat amb el rànquing mundial, pocs francesos arriben a la taula final del Premier Pàdel. Alix Collombon, millor jugadora francesa i 30a del món, va caure als vuitens de final del Riyadh P1, i era l’única tricolor implicada en el quadre principal.
De moment, en el cas dels homes, participen en les qualificacions del circuit Premier Pàdel, en tornejos FIP i en tornejos hexagonals.
“Personalment, estic més en la supervivència amb el pàdel”, afirma Philémon Raichman, 20è francès i 209è mundial. Amb 24 anys, s’ha dedicat totalment a aquest esport durant dos anys.
Difícil viure fora del top 10 francès
Abans de fer el salt al món professional, Philémon Raichman donava classes de pàdel al seu club parisienc, Sport Horizon. “És important tenir empreses que ens segueixin. Malgrat l’ajuda dels patrocinadors i dels equipadors esportius, encara és insuficient.”
Per poder ser econòmicament estable, cal estar al top 10 francès. Per a les dones, encara és menys accessible. “Per a les dones, penso que només el top 5 pot viure totalment d’això.”
Philémon Raichman viatjarà a Suècia pel FIP Bronze del 19 al 23 de febrer, amb un premi de 7.000 €.
En dos anys de competicions, el circuit secundari revela algunes sorpreses: “Arribes al torneig i encara no s’han instal·lat els terrenys, o és impossible entrenar-se la vigília d’un partit”, assegura.
Un diagnòstic també compartit per Alix Collombon, número u francesa i 30a mundial: “Excepte la categoria Platinum, la majoria de FIP no són gaire bones”, comenta.
Els socis de pàdel esdevenen suports financers
Per part de Dorian De Meyer, 17è francès i 325è mundial, va entrar en el món professional fa quatre anys. Jugador de la Big Jet Pàdel Academy a Bordeus, gràcies a la seva xarxa, s’ha envoltat de socis de diversos sectors: “Farmàcia, ciberseguretat, productes financers. Són persones que he conegut al club de pàdel i que em recolzen econòmicament.”
A canvi, Dorian De Meyer ofereix classes i participa amb ells en tornejos. “Estan encantats de poder jugar amb un company de bon nivell i participar en P500, competicions una mica més altes del que solen fer”, comenta.
Un suport financer essencial per a ell, ja que Dorian De Meyer acaba de ser operat de maluc i estarà absent del circuit durant quatre mesos: “És la meva tercera operació. El tennista Andy Murray té la mateixa patologia, el conflicte femoro-acetabular del maluc.”
Afortunadament, està ben acompanyat per fer la seva rehabilitació: el seu fisioterapeuta personal és un antic del club de futbol de l’AS Mònaco.
Dorian De Meyer comparteix l’opinió de Philémon Raichman: “Sobrevivim jugant a pàdel. Actualment, he de guanyar 1.500/1.600 € al mes. És difícil saber realment què guanyo, perquè no estic estalviant res.”
Poc de franceses dedicades al 100% al pàdel
En el cas de les dones, Alix Collombon, número u francesa, viu totalment del pàdel, a diferència de la seva carrera en tennis. “Fa vuit anys que estic en el circuit, després de practicar tennis de 8 a 23 anys. En tennis, el meu millor rànquing va ser 400a mundial WTA. Vaig viure les dificultats quan jugava els tornejos Futures (competicions internacionals de tercera categoria). Menjava el meu pa negre. Cada any, perdia 40.000 €”, detalla.
La creació del Centre d’Entrenament Nacional de Pàdel a Vichy, a l’Allier, previst per setembre de 2025, permetrà impulsar les carreres de les noves generacions del pàdel francès: “És molt positiu per a joves i adults tenir una estructura com aquesta”, afegeix Alix Collombon.
En el cas de Jennifer Denécheau, 4a francesa, de 29 anys, és professora d’espagnol a Poitiers entre setmana i participa en tornejos els caps de setmana: “Participo en dues competicions al mes. De mitjana, gasto un pressupost de 250/300 € per cap de setmana.”
Malgrat haver aconseguit pujar ràpidament al rànquing en només dos anys, viure del pàdel no és el seu objectiu. “A l’Educació Nacional, no em puc permetre deixar la meva feina així com així.”