El millor jugador belga de padel, Clément Geens (85è), juga amb el francès Thomas Leygue (90è). Durant el Brussels P2, s’ha confiat al micro de Jeu Set & Podcast. Parla sobre la seva derrota davant una parella argentina, sobre el boicot dels jugadors, i sobre la vida en el circuit internacional.
La temporada 2025 de Clément Geens va començar bé amb una primera victòria en un Major al Qatar, que es va celebrar del 11 al 19 d’abril. Amb el seu company Thomas Leygue, van guanyar en dos sets contra Mario Huete Hernandez (90è) i Denis Tomas Perino (82è) : 7/6, 6/2.
Desafortunadament, en el primer torn del Brussels P2, la parella franco-belga va ser aturada per la parella argentina Aguirre (35è) / Alfonso (33è).
“Tenia més expectatives que en altres anys. No jugàvem necessàriament contra un equip impossible, hi havia possibilitats de guanyar. Estava nerviós, tenia ganes de fer-ho bé. No tinc sovint l’oportunitat de jugar a Bèlgica. Vaig cometre errors, i la puntuació va ser ràpida. Vaig ser el pitjor dels quatre, vaig quedar decebut. Era el torneig que més esperava aquest any”, explica.
Clément Geens també parla sobre el boicot dels jugadors a principis de la temporada 2025:
“Tota la informació sobre l’aturada dels jugadors es va transmetre en espanyol, era complicat seguir-ho tot.”
De manera sorprenent, pel Brussels P2 (20 al 27 d’abril), una competició internacional menys important que un torneig P1 o un Major, els millors jugadors i jugadores de padel van desplaçar-se a Bèlgica:
“El director del torneig va aconseguir que vingués tothom. Les millors parelles no estaven obligades a venir a jugar al Brussels P2.”
Quant a l’avanç del padel a Bèlgica, a França o a Itàlia, Clément Geens assenyala sempre un retard respecte a les millors nacions del món:
“Espanya i Argentina tenen 30, 40 anys d’avançada. El padel ha començat a desenvolupar-se realment durant els últims cinc anys a altres països, just després de la Covid. Encara no és un esport mediatitzat, no hi ha drets de televisió, per exemple. Tot i que els partits es poden veure a YouTube, és una tasca pendent pels seguidors del padel.”
Clément Geens, que forma part del top 100 mundial, continua treballant a la seva acadèmia, la Padel Events Academy, situada al sud de Brussel·les:
“Podria viure’n amb els premis en metàl·lic i els patrocinadors, ja que sóc el número u del meu país. Si tingués la mateixa classificació a Espanya, la Federació o els patrocinadors em ajudarien molt menys. Viu correctament, no tinc res a retreure. Per exemple, vam guanyar 1.000 € bruts en la nostra derrota al primer torn del Brussels P2 i 1.800 € bruts després de la nostra derrota al Major del Qatar. Els meus bitllets d’avió a Doha em van costar 900 € anada i tornada, a més de pagar l’entrenador que ens va acompanyar. La direcció del torneig ens ofereix menjar i allotjament.”
“De moment, un jugador de tennis que entra a la fase prèvia d’un Gran Slam guanya més que un jugador del top 100 de padel.”
El jugador ha decidit quedar-se a Bèlgica per entrenar-se, al contrari del seu company Thomas Leygue:
“Un any d’entrenament i partits li costa 50.000 €, ja que ha decidit anar a entrenar-se a una acadèmia a Espanya. A mi em costa 20.000 €. De tota manera, cal anar a viure a Espanya per progressar si ets un jugador de padel de 18 anys. Per millorar, cal enfrontar-se als millors jugadors, que es troben a Madrid o a Barcelona. En falten jugadors a Bèlgica, això requereix temps.”
El padel es juga en parella, i fins i tot per al top mundial, és difícil trobar un company estable a llarg termini. Des dels seus inicis el 2020, Clément Geens ha tingut res menys que vuit companys diferents.
“Es pot canviar de company molt ràpidament. És difícil trobar un company fixe al padel. Ràpidament veig si funciona o no: l’actitud a la pista, si ens molestem durant un intercanvi… No hi ha contractes entre companys. Per al Major a Qatar, havia de jugar amb l’argentí Juan Ignacio Rubini (97è), però va optar per jugar amb un altre company millor classificat que jo. Sempre és una mica complicat, cal estar preparat per trobar una solució ràpidament.”
Finalment, quan li pregunten si el tennis perd terreny davant de l’increment del padel, respon:
“Sí, ho veiem a Bèlgica: s’eliminen pistes de tennis per instal·lar pistes de padel, ja que és més rendible per a les estructures privades. No és a costa del tennis, hi ha manera de conviure. Els clubs de tennis que ho passaven malament han recuperat diners gràcies al padel.”
L’entrevista al podcast Jeu Set & Podcast es pot trobar a YouTube.
The post “C’était le tournoi que j’attendais le plus” : Clément Geens, entre espoir et déception au Brussels P2 first appeared on Padel Magazine.